Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona: “Els Jocs Mediterranis ens deixaran autoestima, llocs de treball i inversió”

0
1587
Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona.
FarmaciaBanyeres_728x90

Què n’extreu d’aquest 2017? Quin balanç en fa?

Com a notícies negatives, la mort de dos regidors, la de María Isabel Negueruela i la d’Albert Abelló. També ho ocuparia l’ambient polític a la ciutat pel tema de la independència. Com a valoració positiva ressalta la realització de grans projectes: la consolidació dels Jocs Mediterranis, la posada en marxa del mercat –és la inversió pública més gran que mai s’ha fet a la ciutat amb un pressupost de 47 MEUR-, el compromís de la passera que comunica la Rambla amb la platja del Miracle i que per primera vegada, després de més de 100 anys, ens servirà per  poder complir el somni dels nostres avantpassats. A més, també destaca la baixada d’aturats. En aquests moments, tenim 8.000 persones aturades a la ciutat. Aquest nombre està per sota de mitjana a la demarcació i en la línia de l’atur que hi ha en el conjunt de Catalunya. Això és degut a la diversitat econòmica que tenim al nostre territori i a la ciutat: indústria, logística, comerç, universitat i coneixement, i altres sectors econòmics.

Rubén Viñuales (Cs) l’acusa de complir només un 15% del seu programa electoral. Què en pensa?

És mentida. Primer, ja sé que és nou en política i potser n’ha d’aprendre una mica. Però els mandats es valoren globalment al cap de quatre anys. Segon, aquest 15% se l’ha inventat. Tercer, jo tinc en el meu històric compliments del 70 i 80% i aquest mandat, també. Si Viñuales vol fer cap campanya, que la faci en els seus projectes.

Any 2018: any olímpic.

Està progressant tot molt bé. És veritat que falta encara la notícia que s’aprovin els pressupostos generals de l’Estat; tot i això, estem -econòmicament parlant- salvats, i és que la contribució econòmica de la Unió Europea ha constat d’un pressupost de 3 MEUR. Per altra banda, les inversions s’estan acabant amb endarreriment, sobretot al Pavelló de la Generalitat com a conseqüència del que ha passat als darrers mesos, però estem absolutament segurs que es tirarà endavant amb una realització que és molt important com és la desaparició de l’antiga carretera de circumval·lació al costat del Nàstic. Això és gràcies a la inversió dels Jocs.

Els tarragonins creuen en aquest projecte?

Els ciutadans en general –no només els tarragonins- sempre són escèptics dels grans projectes. Recordo que Pasqual Maragall em va dir que patiria cada dia fins que comencin els Jocs. La gent és escèptica perquè veus que no arribes a temps, que alguna decisió genera polèmica… Però un cop s’inaugurin els Jocs serà un esdeveniment molt important. És una  gran inversió feta a Ponent, que era la part més degradada, històricament, de la ciutat. Els ciutadans s’aniran animant a mesura que vegin que això agafa forma i agafa cos.

Els Jocs Mediterranis ens deixaran un llegat d’instal·lacions, però què més?

Primer, l’autoestima d’haver organitzat un esdeveniment de caràcter internacional molt potent. Tarragona és la ciutat més petita que ha organitzat, fins ara, uns Jocs Mediterranis. Per altra, llocs de treball i inversió, ja que fins ara s’han generat més de 1.000 llocs de treball, entre indefinits i temporals. S’han fet més de 80 MEUR d’inversió, l’Ajuntament de Tarragona només n’ha hagut d’aportar 12 MEUR d’aquesta inversió total.  Ens quedarà un llegat de ciutat de destinació de turisme esportiu i que ens faltava a l’etiqueta de marca ciutat. La marca ciutat de Tarragona ja s’ha consolidat com una marca de destí cultural, sobretot de patrimoni històric i monumental; tot i que Tarragona també s’està consolidant com un destí gastronòmic (el peix blau, cuina mediterrània…) i que està funcionant molt bé. Gràcies a les instal·lacions, els tarragonins no només practicaran més esport, sinó que ho podran fer amb millors condicions i probablement, es podran celebrar molts esdeveniments i moltes seleccions podran fer stages de pretemporada, per exemple. Això generarà més ocupació hotelera.

El patrimoni de Tarragona gaudeix de bona salut?

Gaudeix de molt bona salut perquè a més, hem fet inversions constants. Quan jo arribo a l’alcaldia, el Pont del Diable estava caient i la roca tenia problemes estructurals i amb 2,5 MEUR invertits el vam consolidar. Hem fet també tres sectors de la muralla -la última va ser fa quatre mesos- i anem invertint permanentment com es pot veure a les voltes del Circ -les grades, el carrer enrajolat, la plaça dels Sedassos…-. També es destacable la gestió que s’ha fet amb l’amfiteatre i el parc de l’amfiteatre que es va fer nou perquè aquest monument lluís. Evidentment queden coses per fer, des del punt de vista del patrimoni històric. S’han fet esforços molt importants, l’últim ha estat el Mercat, ja que forma part del patrimoni modernista de la ciutat. En aquests moments, és un dels edificis més visitats pels turistes. O també l’obertura -aquest estiu- de la única obra autèntica de Gaudí que hi ha a la nostra demarcació i que és l’església Jesús i Maria.

Fa pocs dies, a les muralles i al Museu Nacional Arqueològic s’ha tornat a veure l’incivisme que pateix Tarragona. Com s’hi pot fer front?

D’una banda, conscienciar i educar –tot i que això no té efectes immediats-, des de les escoles, famílies, entitats i institucions públiques amb mesures coercitives. Fer pintades no està bé, però a sobre, malmetre monuments que estan catalogats com a Patrimoni de la Humanitat, em sembla una autèntica barbaritat. Ja no es tracta de civisme, sinó de delinqüència. Estem valorant molt seriosament posar aquest tipus de vandalisme que malmet el patrimoni històric i cultural en mans de la Fiscalia perquè és un delicte contra el patrimoni cultural. És un atemptat contra el patrimoni, és pura anarquia.

L’any 2018 és també l’any decisiu per tirar endavant projectes que encara estan pendents?

Al Banc d’Espanya hem començat amb una petita intervenció: posar el jardí a disposició de la ciutat. És el compromís que vam adoptar a mitjans de l’any passat. Enguany, tindrà projecte, té partida pressupostària i esperem que tingui una aportació econòmica de l’Estat. Volem que  sigui el lloc on s’explica la recerca dels centres d’investigació de Tarragona –i que són molt importants- com ho són l’ICIQ,  l’IPHES i l’ICAC. Ha de ser el lloc on es divulgui a la població què és el que s’està fent, per què s’està invertint tant en coneixement i per què aquests centres són tan importants a nivell tarragoní, català i mundial. Aquest projecte començarà a caminar de manera efectiva al llarg d’aquest any. A més, compta amb el consens de tots els grups polítics. Les dues juntes de portaveus on es va tractar aquest projecte van estar d’acord amb l’enfocament que se li donarà, després de la polèmica de si havia de ser el Museu de la Química o una biblioteca.

Amb la plataforma del Miracle, hem de trobar els diners per poder fer la intervenció superficial. Estem esperant una partida de costes perquè és una instal·lació de costes de l’Estat. A més, donarà continuïtat a l’arranjament del passeig del Miracle que s’està fent amb l’Autoritat Portuària i es farà també al llarg d’aquest any 2018 coronant i culminant aquesta vocació i aposta que Tarragona guanyi aquesta mirada i apropament al mar.

S’està morint la cultura a Tarragona?

No. Són valoracions respectables, són provocatives en el sentit positiu perquè espavilem una mica. Estic absolutament convençut que no hem baixat la guàrdia ni pressupostàriament ni tècnicament amb les programacions culturals. És més, Tarragona –en aquest moment i per habitant- és la ciutat que té més cadires públiques de sales d’espectacles (Teatre Tarragona, Teatre Metropol, Camp de Mart) i amb totes les que tenim a l’Antiga Audiència, etcetèra. Totes elles formen una oferta de cadires i espais molt important per produir i oferir cultura. No totes les dinàmiques culturals de la societat han de ser subvencionades, sinó que el dinamisme privat també és important per aquesta oferta.

No hem baixat la guàrdia ni en l’oferta d’espectacles ni amb col·laboracions amb entitats que produeixen cultura ni amb les principals fites de l’any en matèria cultural: el Festival de Dixieland, els castells de focs, Tarraco Viva… Tot el calendari l’hem reforçat al llarg de tots aquests anys i la prova és tota la participació que tenen aquests esdeveniments.

I el comerç?

Tenim una bona barreja de comerç de proximitat i comerç de grans superfícies tant al nucli urbà com fora. Hem fet un esforç molt important amb el Mercat Central perquè actuï com a locomotora del comerç; de fet, l’activitat comercial de l’entorn s’està regenerant, el que passa és que és inevitable que el comerç canviï, tal i com passa en altres ciutats.

Com s’imagina la Tarragona post Jocs?

Amb menys atur, que és el que més em preocupa en aquests moments. Vull que les famílies estiguin ben ateses i amb això no hem baixat la guàrdia. També imagino una Tarragona amb més projecció nacional i internacional perquè serà més reconeguda després d’un esdeveniment d’aquest tipus i perquè ha demostrat que és capaç d’assumir grans reptes malgrat les dificultats i que no té cap frontera per assolir-los. Poques ciutats tenen un sector industrial tan important i és el que genera més llocs de treball. Que segueixi sent un espai logístic important –amb el Port que està funcionant molt bé i amb els eixos viaris i ferroviaris- i que segueixi sent una ciutat que aposta pel coneixement, la universitat i la recerca. En turisme hem fet un pas molt gran. Probablement, Tarragona és la ciutat d’aquesta mida que a Espanya ha fet un salt tan important en tan pocs anys. En 9 anys hem passat de 900.000 visitants l’any a 2,7 milions. Cap altra ciutat ha fet aquest salt, ni Toledo.

Què en pensa de Tabarnia?

És una reacció a l’independentisme -i als seus tòpics- i al principi acció-reacció. Probablement representi la pugna entre una part de Catalunya més urbana i costanera amb una part més d’interior i rural. Històricament ja s’havia donat durant molts anys. És una ocurrència que té el recorregut que té, de provocació.

Es tornarà a presentar com a alcaldable del PSC a Tarragona?

Vaig dir que la decisió la prendria un any abans de la celebració de les eleccions. Ara és moment de reflexió personal, amb gent del meu partit i també amb gent de la ciutat, ja que en un moment determinat em van dir <pensa’t això de marxar perquè et necessitem>. Faré aquestes consultes, prendré la decisió i abans de l’estiu ho faré públic.

FER UN COMENTARI