Jordi Viladrosa, pedagog de la Institució Familiar d’Educació: “És positiu retornar a les rutines per tenir més espai per a les coses importants com la família”

0
1485
Foto Miquel de Santiago
DiverNadal Cunit 2018 728×90

Tot i parlar de tornada a l’escola, aquesta requereix cada any una nova adaptació, tant per als pares i mares com per als alumnes?

Es requereix una adaptació més mental que física. És molt positiu retornar a les rutines si aquestes ens ajuden a viure millor, a tenir més temps i més espai per a les coses importants. L’escola és important i per tant li donarem l’espai que li toca, però cal que aquesta adaptació comporti la reordenació de les prioritats de cada família i viure aquests dies en positiu. La rutina no té per què ser negativa sinó a l’inrevés.

La tasca dels educadors esdevé clau per educar als i les infants en els valors d’igualtat i rebutjar prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació?

Els educadors hi tenen un paper molt important, però per extensió de qui té el paper més important, que és la família de cada alumne. Quan s’estableixen sinergies i es teixeixen confiances entre les famílies i el professorat tot és molt més fàcil. És important que un centre educatiu tingui un projecte clar i transparent que vagi més enllà del màrqueting, que tingui al darrere alguna cosa per la qual valgui la pena treballar. Hem de ser conscients que estem modelant un tipus de persona a través d’un model educatiu, el qual no sempre és necessari compartir al 100% amb els pares i mares. La confiança és clau per tirar endavant una tasca educativa comuna a casa i a l’escola. Un ha de saber a quin tipus d’escola porta als seus fills. Cada escola ha de ser allò que ha dit que és, no deixar-se moure per les innovacions del moment i establir un procés de millora continuat, un fet que ja suposa una innovació.

Per als alumnes, l’escola ha de ser la segona casa, però la casa ha de ser la primera escola

Cal distingir entre ambdós espais, perquè estem formant persones, no omplint caps de continguts o coneixements. Mentre fem qualsevol assignatura, estem formant en el rigor, en seguir un procediment fins al final, en resoldre un problema des d’òptiques diferents, a escoltar i educar la discrepància, els diferents enfocaments, a trobar solucions divergents. Tot això porta a educar l’esperit crític, a no tenir por de parlar del que calgui, respectant sempre la llibertat de les consciències en tots els àmbits. Això no vol dir ocultar o callar allò que no m’interessa tocar, perquè això ja és prendre part. Callar una qüestió que pugui ser complexa ja és una manera de no educar en aquell valor, i qualsevol professor ho ha estat fent tota la vida. Ara podem estar passant una època més crítica en aquest sentit i en certa manera es pot parlar d’autocensura, però un professional la sap encarrilar sense deixar d’educar.

Què en pensa de la incorporació progressiva de les noves tecnologies en el sistema educatiu i en la vida dels estudiants?

L’escola no pot donar l’esquena a allò que és ordinari a totes les cases. Les noves tecnologies s’han d’utilitzar en l’àmbit educatiu sota uns criteris responsables i unes regles clares. Hi haurà moments en els quals no caldrà utilitzar un mòbil o un portàtil. Des de la vessant educativa, existeix el risc que aquesta tecnologia pugui generar un problema de gestió de la llibertat i de l’organització dels alumnes. Si aquests sempre recorren a aquests aparells per fer tot allò que costa, tot seria tant fàcil que potser podríem fer-ho a distància i no caldria anar a l’escola.

Al nostre país, l’educació diferenciada és minoritària. Des del punt de vista pedagògic, ens trobem davant un anacronisme educatiu o és una opció raonable?

Sovint parlem d’educació mixta referint-nos a la coeducació i podríem discutir sobre si l’escola mixta, pel simple fet de dir-se així, està coeducant. Totes les escoles busquen assolir la igualtat d’oportunitats entre nois i noies sense estereotips de gènere. L’educació diferenciada separa, no segrega, i organitza l’atenció escolar i a la diversitat tenint en compte que els ritmes maduratius i interessos de l’alumnat en un moment determinat són diferents entre nois i noies. En algunes edats no es nota tant i en d’altres es nota més. Poder treballar de manera separada aquesta qüestió no és tancar-se a res, sinó que és una opció més que ha d’existir com la pròpia pluralitat de metodologies. No hi ha una ideologia pedagògica exclusiva. Tothom té dret a viure, a mantenir i a interpretar el dret a l’educació des d’una perspectiva oberta, plural i de llibertat.

L’educació diferenciada entre nenes i nens atén a factors estrictament sociològics o també té en compte una vessant biològica?

La neurobiologia és una ciència auxiliar de la pedagogia que ofereix fonaments biològics a l’educació i està fent avenços sobre com les persones aprenem. Els resultats són cada vegada més positius, tot i que encara siguin discutits. Aquests ens fan veure que l’educació diferenciada podria ser una opció a la que s’ha de donar una atenció, perquè és un model que funciona, que té rigor, que agrada a determinades famílies i només per aquest motiu s’ha de seguir investigant, malgrat els pocs diners que s’hi estan dedicant.

Per tant, creu que s’ha de seguir oferint aquest tipus d’educació?

Cal respectar la llibertat que té cada família a l’hora de triar el model educatiu que més li agradi. S’ha de mantenir la diferenciada perquè estem en país plural, la societat és plural, la catalana encara més, i per tant han d’existir diversos models educatius, escoles i metodologies pedagògiques. Totes elles han de poder treballar juntes i aprendre les unes de les altres en un sistema inclusiu. És important apuntar cap a la personalització de l’aprenentatge i impartir mètodes pedagògics que donin suport a aquesta aproximació a les característiques individuals de cada alumne. Tot això sense menystenir la necessitat d’aprendre a treballar en equip, a participar de la vida social, d’adoptar virtuts, a saber perdre i a saber guanyar. L’escola facilita els aprenentatges, però també s’han de tenir molt clars els objectius que es pretenen, i avui en dia s’opta per un model d’educació per competències. Fer competent una persona és integrar els coneixements, habilitats i destreses per tal que aquesta pugui donar resposta al llarg de la seva vida als problemes i reptes que se li plantegin. En aquesta societat anem tant accelerats que hem d’alentir l’educació, no podem anar corrent per acabar un temari.

Considera que les institucions governamentals donen el suport necessari per seguir oferint aquest tipus d’educació?

Un govern el formen unes persones escollides a partir d’un programa electoral, les quals tenen un punt de vista de la societat i lluiten per canviar aquest món d’acord amb allò que pretenen. Si aquest programa acaba obtenint el poder, el qual se’n deriva d’una sèrie de confiances permeses pel joc democràtic, els governants han de mirar d’imposar el seu model respectant altres enfocaments igualment legítims sobre com entendre el món. Qui consideri que aquell no és el model adequat ha de fer el possible per canviar les regles del joc de qui està governant. Tothom té dret a viure, a mantenir i a interpretar el dret a l’educació des d’una perspectiva oberta, plural i de llibertat.

El sector de l’educació va ser un dels afectats per les retallades pressupostàries durant la crisi econòmica. Creu que s’està revertint la situació?

S’està recuperant més lentament del que sembla. No soc partidari de destinar el 6% del PIB a l’educació, que és una de les afirmacions que més hem sentit últimament. És evident que com més diners s’hi destinin millor, però, a vegades, l’important no és posar una dada econòmica global a un sector determinat, sinó tenir en compte altres aspectes transcendentals, com són la salut, els serveis socials i tot allò que més afecta a les persones. El decret de plantilles estàndard no s’ha d’aplicar de manera generalitzada, sinó de manera personalitzada.

Considera que s’està potenciant massa les matèries més tècniques i teòriques en detriment d’un ensenyament més artístic o emocional?

L’enfocament fragmentat en assignatures fa que sovint es trobi en falta àmbits diversos del món. Hem de buscar un sistema integrat que permeti treballar d’una manera molt competencial i integrada. Cal implantar un projecte educatiu, una guia de treball autònom que integri habilitats i destreses permetria un aprenentatge més humà i emocional enmig de tots aquests continguts. Sense emoció ni motivació no pot haver-hi aprenentatge. Si tot això s’integra és més fàcil assolir l’aprenentatge d’aquestes competències, mentre que si ho fragmentem resulta molt més difícil. Penso que se li hauria de donar més espai a assignatures com la plàstica, la música o l’educació física, les quals fomenten, entre d’altres, la creativitat organitzativa.

Llavors, quines tres assignatures potenciaria més durant les etapes d’educació primària i secundària?

Les mateixes en ambdues etapes: la comunicació oral, escrita i tot el que guardi relació amb el raonament i les destreses matemàtiques. En aquest món tot són matemàtiques i s’ha de trobar la manera de fer-les agradables, no només mecàniques i repetitives. També caldria deixar de fer les llengües tant tècniques o teòriques i enfocar-les molt més a la vessant comunicativa, tant oral com escrita.

FER UN COMENTARI