Jordi Sánchez: “Top manta”

0
383
Imatge de Jordi Sánchez. (Cedida)
Wifi_Penedès_728x90

Jerarquia política?

Des que era petit recordo que a les entrades dels pobles hi havia un cartell que deia “Prohibida la venta ambulante en todo el municipio”, no hi havia top manta però sí que de tant en tant passava pel carrer gent que venien gelats, colònies, afiladors de ganivets i estisores, gent que arranjava matalassos de llana, venda de melons i síndries…. és a dir que el cartell hi era però es feia ulls clucs  a la venda també.

El top manta és una altra cosa. Es tracta d’un fenomen estès en un munt de països d’Europa, a ciutats com Paris, Londres, Venècia, Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao etc. És una sortida econòmica per molta gent immigrant  sense papers  que no tenen cap manera d’aconseguir un treball regulat.  Als occidentals ens agrada comprar barat encara que siguem conscients que el producte és una imitació de les millors marques i amb l’error de pensar que estem ajudant en aquest col·lectiu sotmès a les màfies que hi ha al darrera.

Però darrerament  s’ha desbordat la situació. El més greu és que tots els partits que no estan en el govern municipal s’aferren en aquest problema per desgastar al govern de torn.  He patit aquesta manera de fer, perquè he estat Alcalde de Calafell 2007-2011.

Aquests  problemes normalment tenen una jerarquia competencial, veiem:

  • Son immigrants sense papers. És competència de la Policia Nacional (Llei d’estrangeria)
  • Venda de falsificacions. És un delicte contra la propietat industrial i intel·lectual, competència dels Mossos i la Policia Local.
  • A les platges, la Guardia Civil (llei de costes de l’Estat). És domini públic.

Quan formalment hi ha una denuncia dels Mossos o de la Policia Local és la Policia Nacional la que tramita l’expedient oportú davant d’un jutge que es qui decideix si els envia a un CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) per un màxim de 40 dies  o els expulsa del país.

L’estiu del 2010 davant l’agreujament de la situació a Calafell vaig demanar al Conseller d’Interior Joan Saura si podia convocar una reunió. El 24 d’agost ens vàrem reunir a la Conselleria  amb la presència de tots els actors implicats i també les dues organitzacions municipalistes FMC i ACM.

Conclusió.

Han passat 8 anys i no s’ha fet res efectiu, és evident.  Estem pitjor, però la culpa és dels Alcaldes?.

Què es pot fer?

En primer lloc “ tolerància zero”  sancionant a qui compri aquets productes.

No hi ha solucions màgiques però sí  jerarquia política per resoldre aquest problema que és global i sistèmic. La UE s’ha d’implicar de forma urgent cercant acords de participació entre els 28 i els països del continent Africà que generen l’èxode d’aquets col·lectius i que arrisquen la seva vida per tindre un futur millor. Els polítics han de donar bon exemple fent allò que és més lloable en la política encara que estiguis a l’oposició: fer pinya per resoldre problemes dels ciutadans. S’ha d’acabar amb la política partidista d’una vegada, si no, no ens en sortirem.

Cal tenir en compte que aquest problema agreuja l’estat de desordre dels nostres espais públics de carrers, places, parcs i un dels bens més preuats com són els nostres municipis turístics.

Així ho veig.

Jordi Sánchez Solsona

FER UN COMENTARI