Joan Cartanyà, voluntari Refugi Baix Camp: “Es parla molt poc de la responsabilitat que comporta la tinença responsable d’un animal”

0
245
Joan Cartanyà, voluntari del Refugi Baix Camp. Foto Cedida
Wifi_Penedès_728x90

L’estiu, malauradament, és una època de l’any molt dolenta pels animals domèstics, com els gossos, per l’increment d’abandonaments. Han arribat molts animals abandonats al refugi durant el que va d’estiu?

La situació actual del Refugi és una mica atípica. Hem de trobar un futur pel Refugi. Ara mateix, on està el Refugi, és una finca particular que ja hi fa 16 anys que hi som i estem amb el terreny cedit. Els propietaris ja fa molts anys que van dir que volien vendre el terreny i necessitem trobar una solució. S’ha de vendre el terreny i que ho compri algú que permeti que el refugi continuï. Per aquesta situació, estem frenant les entrades d’animals, a no ser que siguin animals que sabem de segur que donarem ràpid.

Que es fa amb els animals que podrien entrar al Refugi però que per aquesta situació no ho estan fent?

Hi ha entitats que s’encarreguen, com la Protectora de Tarragona o a Reus hi ha una empresa que fa la gestió de la recollida de l’Ajuntament.

Hi ha cada vegada més conscienciació en aquest sentit o la situació continua igual?

No. Jo sóc bastant pessimista. De fet, les dades objectives em donen la raó. Si mirem els estudis de l’estat espanyol sobre l’abandonament animal, podem veure com les xifres no milloren. Hi ha al voltant de 140.000 abandonaments anuals. Aquest és el rècord d’Europa i s’està mantenint. L’arrel del problema és, per un costat l’educació, ja que la gent ha d’entendre la responsabilitat que comporta tenir un animal de companyia, i per una altra banda, calen polítiques decidides que afavoreixin l’esterilització dels animals i el xipatge. Els animals han d’estar esterilitzats; no es poden vendre animals perquè després la gent els faci criar.

De fet, a les xarxes es poden trobar anuncis de venda de cadells i animals en general…

Sí. De fet, si mires els estudis que hi ha, la segona causa d’abandonament és per camades inesperades. És aquesta la mare dels ous. La gent quan compra un animal –que jo no dic que no ho puguin fer, cadascú que faci el que vulgui- ha de ser conscient del que està fent i a quina indústria està donant suport. Com tracta aquesta indústria les seves unitats de producció? En quines condicions tenen aquests animals? No hi ha respostes. Segur que hi ha molts criadors fan les coses bé, però el que vull dir és que si una persona compra, s’ha de fer preguntes i si no sap la resposta, ha de sospitar. I, a més, ser conscient que per cada animal que es compra, hi ha un animal a la gossera que no té aquesta oportunitat.

No només és una època complicada pels abandonaments, sinó també per la calor. Quines mesures aconselleu per ajudar als nostres animals a combatre-la?

Actuar sempre amb sentit comú. Els gossos són els animals més sensibles en aquest sentit. Pateixen la calor com nosaltres i una mica més. Com a prevenció, doncs, no fer exercici, com també tenir compte amb els vehicles. Els cops de calor poden ser mortals en molts casos.

Què s’ha de fer en cas que la nostra mascota pateixi un cop de calor?

El millor és dirigir-se al veterinari amb urgència. S’ha d’actuar molt ràpidament. Sobretot s’ha de refredar el cos, amb aigua freda, si tens una tovallola o un drap, mullar-ho i embolicar l’animal, com també intentar posar-lo en un lloc més fresc perquè li pugui baixa la temperatura.

Feia uns dies sorgia la informació que a la Protectora d’Animals de Tarragona les adopcions s’havien reduït a la meitat respecte a l’any passat. Ha passat el mateix al Refugi Baix Camp?

Sempre es parla que a l’estiu hi ha més abandonaments, però el que passa realment és que hi ha menys adopcions. De fet, nosaltres a l’estiu estem sols. És lògic que hi hagi menys adopcions a l’estiu perquè és un moment on es capgiren les prioritats i la gent vol sortir de la rutina, viatjar, anar a la platja… Quan la gent torna a la rutina, al setembre o octubre, és quan es tornen a plantejar-se si poden encabir un animal de companyia a casa seva.

En temporades en què les adopcions són més escasses, com ho gestioneu des del Refugi?

Nosaltres tenim una capacitat màxima i posem les nostres pròpies normes. Si considerem que a un dels nostres patis només hi poden haver 5 gossos, doncs només hi haurà 5 gossos, i si no podem encabir un gos més, no l’encabirem. Els animals aquí estan, raonablement, ben atesos. De vegades, hem de dir que no perquè si diguéssim que sí el que tindríem és un magatzem d’animals en males condicions i és això el que no volem. Vam néixer com una alternativa diferent, un lloc on els animals poguessin marxar el més ràpid possible en adopció i mentre estiguessin al Refugi que tinguin una vida digna.

Parleu sempre d’adopcions responsables. Què significa aquest concepte? Com ho treballeu?

Es parla molt poc de la responsabilitat que comporta la tinença responsable amb un animal. Moltes vegades, s’acaba en el fet de recollir les caques del carrer. Però, es tracta de ser responsable del benestar d’aquell animal. Moltes vegades, la gent pensa en els diners que costarà les vacunes, en la il·lusió… Però, no pensen en el factor clau que, per exemple, en el cas dels gossos és el temps. Quan la gent ve al Refugi a adoptar, nosaltres parlem una bona estona amb els adoptants. A vegades, marxa gent del refugi sense agafar cap animal. Hem de realitzar aquesta tasca de fer veure a la gent que no poden tenir l’animal que voldrien tenir perquè no tenen l’estil de vida que faria aquest animal ser feliç. A vegades, hi ha gent que s’enfada. Però, pensem que els animals que tenim nosaltres són animals que ja han sigut abandonats i ens volem assegurar que no tornarà a passar i que estaran bé.

Quan l’animal és adoptat també en feu un seguiment i si cal, interveniu.

De fet, al Refugi se signa un contracte d’adopció i s’estipula. El refugi es reserva el dret de recuperar l’animal si les condicions no són les correctes. En la mesura que podem, anem fent un control un seguiment de les adopcions que es fan.

Però, no deu ser la tònica habitual.

No. Les adopcions funcionen gairebé totes. Alguna vegada, ens han retornat algun animal perquè no s’ha entès amb algun altre animal de la família o alguna circumstància, però no és l’habitual.

Parlant sobre la tinença responsable d’animals, que et sembla que la manera de sancionar en aquest aspecte sempre sigui amb una sanció econòmica?

Està clar que la normativa i el procés sancionador han d’existir però no han d’existir en el buit, sinó que han d’anar acompanyats de polítiques educatives. Nosaltres des del Refugi, dins les nostres possibilitats, intentem anar per les escoles per fer xerrades. El primer que pregunto quan faig una xerrada a una escola o un institut és si els han parlat mai d’aquest tema i la resposta sempre és ‘No’. Com és possible que una cosa que afecta tanta gent i provoca tants problemes no es parli en el sistema educatiu? Si ens quedem només amb la normativa sense acompanyar-la d’aquests processos educatius, no acabarem mai amb el problema. Hi ha aspectes que estan molt enquistats en la nostra societat. Quina necessitat hi ha de portar més animals al món quan n’hi ha tants patint a les gosseres?

FER UN COMENTARI