Hugo Nuñez, coordinador dels socorristes de la Creu Roja a Tarragona: “Un 80% dels banyistes no segueixen les nostres indicacions”

0
282
Hugo Nuñez, coordinador dels socorristes de Creu Roja de Tarragona

Parlem de seguretat, què és el més important a l’hora d’anar a platja?
Primer tot, que l’usuari vingui hidratat, menjat, que es posi crema solar i que controli l’exposició al sol. A més, si ve amb la canalla, cal tenir-la controlada, per facilitar això, repartim polseres identificatives.

Cal respectar al màxim les indicacions de la platja, com les zones prohibides al bany o les banderes informatives per saber si l’usuari es pot banyar o no. S’ha de seguir les indicacions dels socorristes.

– Creu que la figura del socorrista està validada entre la ciutadania?
Depèn de l’usuari, però en gran part no. Un 80% dels usuaris no segueixen les indicacions.

– Com s’està desenvolupant la campanya d’enguany?
Està sent una campanya complicada perquè hem tingut bastants dies de mala mar, fet que comporta un esgotament físic i mental molt elevat.

En un dia de bandera vermella el socorrista no para, ja sap que si no vigila, els usuaris tornaran a endinsar-se en l’aigua. Per tant, si nosaltres normalment tenim torns de rotació, ja que un socorrista no pot passar més de 50 minuts vigilant, aquell dia estem tot el dia a peu de platja vigilant la zona.

D’altra banda, hem tingut dies de vent. Fa poc vam tenir un temporal que ens va arrencar dues torres de vigilància.

En addició a tot el que t’he explicat, ens trobem que hi ha més actes vandàlics que altres anys. Sembla que s’ha ficat de “moda” doblegar els nostres mastelers. Aquestes accions ens complica el treball, ja que hem de dedicar temps a resoldre aquests problemes quan, en realitat, no és la feina del nostre dia a dia.

– Com podem fomentar una bona convivència entre els ciutadans que gaudeixen de les platges tarragonines?
En primer lloc, s’ha de llençar la brossa al seu lloc i no deixar-la a l’arena. En segon lloc, poden venir amb els serveis públics de transports a les platges, per evitar col·lapsar els aparcaments. Com hem dit abans, cal respectar les indicacions dels socorristes, en cas contrari ells no poden vigilar la resta de l’espai assignat.

– Hi ha alguna platja o cala que sigui més difícil de vigilar?
Sí que tenim zones que són més difícils de vigilar, tot i així com és un servei que fa 50 anys que el donem, hem après de l’experiència i acabem trobant la forma de solucionar les situacions. Estem molt contents i orgullosos del servei que donem actualment.

– En una entrevista que li vam vostè va dir que la mortalitat per ofegament a les platges s’està reduint cada any. Contínua així?
El que s’entén per persona ofegada a la platja –una persona que per raons del mar s’acaba ofegant— està desapareixent. Els principals motius pels quals s’ofeguen els usuaris són perquè aquests accedeixen a zones prohibides o pateixen de malalties que són impossibles de prevenir, com ara les cardiopaties congènites.

– Existeix un perfil de persones que siguin més vulnerables?
Per estadístiques, en casos de reanimació de persones, ens trobem que la gent gran és un grup vulnerable. Es tracta de persones que tenen més de 50 anys i en la seva majoria són homes.

– En cas de viure aquesta situació, com hem d’actuar els ciutadans?
Hi ha dues opcions: Si hi ha un lloc de socorrisme a prop, s’ha d’avisar als socorristes; en cas que el punt de socorrisme es trobi més lluny, cal trucar a Emergències (112). Igualment, sempre s’ha d’avisar al socorrista més proper a la zona per engegar més ràpidament el protocol d’actuació.

– És fàcil coordinar als socorristes repartits en les platges tarragonines?
No, gens. Som 50 persones que estem treballant i cadascú és un món. Són 16 llocs de vigilància, on cada dia ens trobem amb algun acte vandàlic que comporta més feina. Sempre intentem organitzar-ho el millor possible, però dia a dia et fa canviar per adaptar-te al moment i mai tens tot preparat.

– Considera que hi han prou socorristes?
No (riu). Sempre et diria que som insuficients, ja que un socorrista té una zona de cobertura on ha de vigilar a entre 300 a 500 persones. Controlar l’estat d’aquest nombre de persones a l’aigua és molt complicat. Per això és tan important que es faci cas a les indicacions dels socorristes.

– Canviant de tema, enguany estreneu una zona habilitada per a persones amb mobilitat reduïda a l’Arrabassada. Quina millora ha suposat això?
Les persones amb mobilitat reduïda estan encantades. A més, ara hi ha socorristes que es dediquen exclusivament a atendre’ls i, també, s’ha augmentat el nombre de cadires aquàtiques.

– Respecte a l’accessibilitat, quines són la “millor” i la “pitjor” platges per anar?
La millor, sense dubte, és l’Arrabassada. En el cas contrari, la platja del Tamarit és la que necessita més millores.

– Però hi ha alguns usuaris que es queixen que les passarel·les de les platges no arriben a la costa…
En el cas de l’Arrabassada, hi ha una que arriba. S’ha fet moltes millores, però encara queda molt per fer. Trobo que s’està fent passos ferms en la direcció correcta.

FER UN COMENTARI