Girona no preveu fer noves escoles bressol tot i que hi hagi llista d’espera

El 38% de les famílies que van fer una sol·licitud el curs 2016-2017 no van aconseguir plaça en la primera opció

0
161
Imatge de recurs d'una escola bressol
L’Ajuntament de Girona no preveu fer noves escoles bressol municipals. La ciutat compta amb un total de 520 places municipals, 157 més a llars d’infants de la Generalitat i 16 places en conveni a escoles privades. El curs 2016-2016, el 62% de les sol·licituds de les famílies han estat ateses però el 38% han quedat en llista d’espera. Això suposa que pràcticament quatre de cada deu famílies no han pogut portar els fills a l’escola bressol que tenien com a primera opció. Tanmateix, la regidora d’Educació, Isabel Muradàs, apunta que moltes troben plaça en una segona opció o que se’n van a les escoles bressol privades i que, per tant, la llista d’espera es redueix “considerablement” a finals de curs. “Només hi ha dues o tres escoles bressol molt desitjades”, apunta. L’ajuntament va inaugurar el 2012 la darrera escola bressol, a la Devesa. Aquest curs, aquest centre ha tingut 93 sol·licituds per a 43 places i, per tant, 50 nens han quedat fora.
El fet que l’educació de 0-3 anys no sigui obligatòria fa que hi hagi molta mobilitat a les escoles bressol ja sigui per canvis de domicili o perquè, simplement, algun membre de la família es queda a l’atur i decideix fer-se càrrec dels fills en lloc de pagar per tenir-los a l’escola. Malgrat tot, les xifres demostren que la demanda supera l’oferta pel que fa a aquesta franja educativa.

El curs 2016-2017, del total de 520 places municipals se’n van ofertar 307 i de les 157 de la Generalitat estaven disponibles 89. En total, el nombre de sol·licituds respecte el curs anterior va baixar un 11% però, tot i així, moltes famílies no han pogut accedir a la primera opció. De fet, només s’han pogut atendre el 62% de les sol·licituds i la resta, el 38%, ha quedat en llista d’espera.

Girona va inaugurar la darrera escola bressol municipal el 2012 a la Devesa, que es convertia en la setena de la ciutat (n’hi ha dues que són de la Generalitat). La regidora d’Educació, Isabel Muradàs, ha reconegut que no tenen previst fer-ne cap més i ha tret ferro a les llistes d’espera. Segons assegura, les xifres fan referència a la primera opció i, per tant, hi ha pares que acaben trobant una plaça pública a d’altres escoles menys demandades. “Hi ha llistes d’espera però menors que anys enrere”, ha manifestat. “El problema és a dues o tres que són les més desitjades”, justifica.

El consistori –conjuntament amb el Departament d’Ensenyament- ha engegat un procés deliberatiu sobre la planificació educativa a la ciutat. En el projecte estan implicat pares, docents i el Consell Municipal d’Educació, entre d’altres. Muradàs ha avançat que l’objectiu del document és valorar si el model és “equitatiu entre l’accés i els resultats”. Les conclusions estaran a punt a finals de curs i després caldrà valorar quines accions es prenen. “Sempre caldrà veure de quins recursos disposa el Departament d’Ensenyament, que té moltes de les competències”, afirma.

De moment, ja avança que una de les qüestions que s’ha parlat més durant tot el procés deliberatiu és la zonificació escolar. “Està clar que no tothom hi està satisfet i caldrà parlar-ne”, ha avançat.

FER UN COMENTARI