Francesc Gil: “Les obligacions burocràtiques ens fan perdre molt temps”

Francesc Gil, Patró Major de la Confraria de Pescadors de Cambrils

0
175
Francesc Gil, Patró Major de la Confraria de Pescadors de Cambrils. Foto: EF
Wifi_Penedès_728x90

-A finals del mes passat, vau signar un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament, en què consisteix?
Sí, el vam signar fa poc i és un conveni que ens permet col·laborar amb el Museu d’Història de Cambrils en qualsevol activitat didàctica que es pugui realitzar juntament amb la Confraria de Pescadors, enfocada en especial al món marí i a l’activitat pesquera, en general i al dia a dia de la que vivim aquí a la Confraria.

-Seguint amb les activitats didàctiques, aquest estiu heu dut a terme visites guiades a la Confraria, com han anat?
El Patronat de Turisme de Cambrils ens va dir que hi havia molta gent interessada a veure la subhasta del peix després que al juliol de l’any passat la tornéssim a instaurar després de 19 anys. La veritat és que les visites han tingut molta gent i, per la gran demanda, ara al mes de setembre també n’estem fent, encara que al principi vam dir juliol i agost. Imagino que la demanda ve perquè Cambrils és important per la seva gastronomia i ve molta gent a gaudir del menjar, per això, és valuós saber quina feina comporta que el peix estigui al teu plat quan estàs al restaurant.

-Ha dit que és important que la gent conegui com arriba el peix al restaurant. Hi ha molts establiments que serveixen peix de la Confraria?
No, la veritat és que no. Només hi ha 2 restaurants que compren el peix directament de la Llotja. Després hi ha altres que ens compren a través de majoristes que funcionen d’intermediaris entre nosaltres i els restaurants; però nosaltres no sabem quins restaurants són.

-Els restaurants que no compren el vostre peix, se n’aprofiten de la imatge que dóna?
Sí, Cambrils té l’etiqueta de poble mariner i els restaurants se n’aprofiten d’això perquè hi ha comerços que compren el peix d’altres llocs. Per això, per donar una importància a aquells restaurants que ens compren directament, que aquest any són Les Fonts i el Denver Restaurant; nosaltres els hi donem un certificat perquè tothom sàpiga que compren el nostre peix.

-Quina és l’espècie marina més apreciada pels pescadors de Cambrils?
Nosaltres no podem escollir perquè el producte que oferim és el peix de temporada, també depèn de l’època de l’any hi ha més demanda d’una o altra. Els que vénen a comprar ja són coneixedors de quina és la millor època de l’any de cada espècie. El peix de tot l’any és el lluç o el seitó, aquestes són les espècies més predominants.

-Creu que els cambrilencs tenen la consciència del peix de Cambrils?
Sí, els cambrilencs valoren el nostre peix. Però és cert que hi ha una falta de cultura del peix en general, el problema no és el peix de Cambrils sinó la cultura de menjar peix i això és una cosa que s’ha de promoure a gran escala. Cambrils és un poble mariner i crida turísticament, per això, nosaltres intentem potenciar i explicar allò que fem. Per exemple, amb els convenis que hem parlat abans amb el Patronat de Turisme i el Museu d’Història. És important que la gent sàpiga els beneficis de menjar peix, les dotze hores que ens passem a la mar, la cura que tenim els pescadors per tractar el peix… Hi ha moltes coses que s’han de tenir en compte perquè la gent doni un valor afegit al peix i pensem que és responsabilitat nostra explicar-ho.

-La cultura del peix de la que parla és necessària…
Sí, fa falta perquè, en realitat, el peix és un dels elements més naturals que hi ha perquè menja el que ha de menjar, al mar ningú l’imposa el que ha de menjar. Avui en dia hi ha molt de peix que no és conegut i que és, tant o més bo que els peixos coneguts, però com que no hi ha cultura de peix, la gent ho desconeix.

-Quines són les principals reivindicacions dels pescadors de Cambrils?
En tenim unes quantes. En primer lloc, fa 3 anys que no cobrem la veda. Nosaltres la fem dos mesos a l’any, la veda obligatòria és un mes però nosaltres en fem dos per deixar la regeneració del medi marí per quan tornem; aquest mes obligatori cobrem una veda i ja fa 3 anys que no ens la paguen.

En segon lloc, es van desguassar vuit embarcacions del llum de la província de Tarragona perquè no hi havia peix blau. Aquest any s’ha començat a realitzar un estudi després d’anys i anys que els pescadors diguéssim que alguna cosa no funcionava; de sardina tampoc n’hi ha. Per aquests vuits desguassos, donaven ajut als propietaris de les embarcacions, als armadors, per desguassar l’embarcació i també als treballadors per no treballar a la mar. L’ajut dels armadors està tramitat però en el dels mariners hi ha hagut un error. A cada embarcació de llum hi van 10 persones, per 8 embarcacions són 80 famílies. 80 famílies que, per ara, no cobraran l’ajut perquè hi ha hagut un error al tràmit.

-Es duen a terme molts controls administratius sobre el vostre peix?
Sí, aquesta és una de les altres reivindicacions que tenim perquè tenim moltes obligacions burocràtiques. Hem de portar una caixa blava que apunti on estem a cada moment i un diari electrònic on diem quan sortim del Port de Cambrils, quan comencem a pescar, etc. Si alguns d’aquests dispositius no funciona, no podem sortir a pescar. Al final tenim moltes obligacions i perdem més temps en la burocràcia que en la nostra feina diària com a tal.

-Pensa que el fet que hi hagi tanta burocràcia pot afectar a què els pescadors es cansin del seu treball?
Els pescadors ho som perquè ens agrada la mar i no ens agraden els papers, a mi i al 80%. Però si haig d’anar a la mar i, a més, fer papers, això no és cosa nostra. Si tots els parts que fem sabéssim que serveixen, perfecte; però és que a tot això no li trobem cap profit. Hi ha molts pescadors als quals els hi agrada l’ofici però tindre molta burocràcia i molts inspectors a terra, que ens vigilen com si fossin nens, que hi han de ser però amb certs límits perquè cada vegada hi ha menys barques i els inspectors segueixen sent els mateixos. Mantenen un control diari molt constant, tant a la mar com a terra. Per això, si et poses a preguntar als armadors que tenim a Cambrils si volen que els seus fills siguin pescadors, la majoria et diran que no perquè saben que és un esforç i un risc que, moltes vegades, no es veu recompensat. A ells els hi agrada però quan pensen en els seus fills fent el mateix, no ho volen per les dificultats i per tota la burocràcia.

FER UN COMENTARI