Eugenio Molero: ànima d’artista, cor de pintor, pinzell fotogràfic

La Tarragona més autèntica i versemblant de la mà del pintor Eugenio Molero

0
635
Eugenio Molero davant d'un dels seus quadres-. Fotografia: Daniel Martínez Jorba
Circ Raluy 728×90

“Al quadre hi ha la mateixa quantitat de pedres que a la realitat. Totes tenen colors diferents, no n’hi ha cap d’igual”, explica orgullós i cofoi el pintor Eugenio Molero davant una de les seves obres, una representació hiperrealista de la Torre del Pretori de Tarragona. Eugenio Molero –nascut a Toledo- viu a Tarragona des de fa 36 anys. Mentre treballava compaginava la seva professió amb la seva passió: la pintura a través d’una tècnica, la hiperrealista.

L’hiperrealisme és una tècnica artística que també se la pot anomenar com a realisme fotogràfic. Aquesta tècnica té com a objectiu oferir una versió minuciosa i detallada de les imatges. Eugenio Molero és fidel d’aquesta tècnica i empra colors i ombres -amb tonalitats diverses-  als seus olis i convida als amants de l’art i als curiosos a ser testimoni i còmplice del que ell veu i de com ho sent. Una gran oportunitat per poder copsar la Plaça dels Sedassos, el Carrer del Comte, la Plaça dels Àngels, la Catedral de Tarragona… Però també, boscos dels Pirineus i escenaris de Venècia d’una forma més realista a través del seu “pinzell fotogràfic”, tal i com l’anomena el periodista F. Basco. Tot i que en paraules de Molero, el quid de la qüestió és “la perspectiva: hi ha pintors que dibuixen molt bé, però és necessària la llunyania i això s’aconsegueix treballant molt bé la perspectiva”, explica. I és que segons l’autor, l’hiperrealisme és l’art reina de la pintura.

El més sorprenent de Molero és que és autodidacta. Nascut a Toledo l’any 1942, ja de ben jove feia reproduccions d’armadures medievals –tot i que tampoc ningú el va ensenyar a fer-ho- fins que va decidir decantar-se per la pintura per ell mateix i sota el seu nom, per primera vegada a la seva vida. I així és com ho ha anat fent, pintant quadres dels llocs on ha estat perquè “mai no pinta un paisatge que no l’hagin trepitjat els seus peus”, revela Molero.

Això no obstant, també afirma que quan és al lloc en qüestió, fa una fotografia per després pintar-ho, però aquest paisatge –prèviament- li ha de provocar un sentiment, l’ha de fer sentir… I ja després, juga amb la llum i els colors amb els seus pinzells. Molero s’inspira recorrent carrers, boscos, poblets de pedra… Perquè gràcies als viatges, ha descobert indrets per pintar. L’art per a Molero ha significat i ha ocupat gran part de la seva vida, però el que s’emporta és veure què sent la gent en veure els seus quadres.

Amb aquesta exposició, “Tarragona en l’hiperrealisme”, Eugenio Molero vol plasmar l’amor i admiració que sent per Tarragona. Tothom que visita l’exposició queda meravellat per tenir la sensació de ser in situ quan mira els quadres. 65 quadres estan exposats a la sala d’exposicions del Pati de la Diputació de Tarragona fins al  pròxim 17 de desembre. Paciència i tranquil·litat, però sobretot i indubtablement és tenir el do. Aquesta màgia que fa que dels paisatges o objectes quotidians, se n’extregui la bellesa. Molero la descobreix i ens en fa partícips; però també, del privilegi com ho és poder gaudir de la seva obra.

 

FER UN COMENTARI