Els patis de les escoles bressol municipals seran jardins pedagògics i sensorials

Aquest nou plantejament afecta al tipus de paviment, els accessos, les tanques perimetrals, els coberts i el mobiliari que es configurarà amb elements naturals

0
762
Imatge de l'alcalde, Carles Pellicer, i la regidora d'Ensenyament, Dolors Sardà, acompanyats per les directores de les escoles bressol municipals. Foto: Alba Sancha
Wifi_Penedès_728x90

Més natura i menys artificialitat; més pedagogia durant les estones d’esbarjo i més elements sensorials en el mobiliari. Sobre aquests principis es configuraran els jardins educatius en què es convertiran properament els patis de les escoles bressol municipals de Reus. Es tracta d’una iniciativa que es realitzarà a les 6 escoles bressol municipals de la ciutat i que enllaça amb el canvi de model pedagògic dels darrers anys. La proposta, a més, s’ha treballat directament des dels centres amb la implicació de les directores en l’execució del projecte, el qual té un cost total de 135.000 euros.

Els patis de les escoles bressol municipals de Reus deixaran de ser només zones d’esbarjo. L’objectiu, com ho ha definit l’alcalde, Carles Pellicer, és “oferir un servei innovador i de qualitat també en l’àmbit educatiu dels 0 a 3 anys”, de manera que s’entengui l’espai dels patis com un “àmbit educatiu més”. És un “projecte transversal”, ha dit Pellicer, plantejat directament des de les direccions dels centres, juntament amb l’arquitecte, Lluís Salat.

Els jardins educatius fomenten l’autonomia dels infants

D’aquesta manera, els patis deixaran de tenir menys objectes de materials artificials com el plàstic i s’introduiran altres que tinguin components naturals, com la fusta i les plantes que tindran una presència majoritària en els nous jardins educatius. A més, tot i que “el projecte és únic”, “s’adaptarà a les necessitats de cada escola bressol”, segons ha explicat la regidora d’Ensenyament, Dolors Sardà. La idea global és fomentar “la lliure circulació dels nens”, ha apuntat Sardà, de manera que intentaran eliminar-se el màxim d’espais tancats per estimular “la seva autonomia”. Dins d’aquest principi general, el projecte es desenvoluparà de forma diferent a cada escola bressol, però, incorporant en tot cas elements que facilitin el desenvolupament de les capacitats sensorials de la mainada, l’aprenentatge durant les estones d’esbarjo, i una nova visió més adaptada a “la nova pedagogia”.

Això s’aconseguirà a través de diferents elements, com ha detallat la regidora d’Ensenyament, entre els quals es diferencien els fixes i els temporals. Els elements fixes permetran que la mainada gaudeixi d’espais per jugar, per asseure’s o relaxar-se, segons Sardà, i els temporals permetran que els jardins educatius es vagin adaptant, per exemple, a diferents èpoques de l’any o a temàtiques diverses com l’aigua o la música.

Un projecte arquitectònic que plasma inquietuds pedagògiques

L’arquitecte, Lluís Salat, ha explicat les concrecions del projecte de l’escola bressol Ginesta que ja està redactat. En aquesta, el tancament perimetral es cobrirà de vegetació amb plantes enfiladisses per amagar el formigó i el metall de les tanques. En el pati d’aquesta escola, a més, només hi haurà una pèrgola com a element arquitectònic, ja que “la resta serà tot natural”, ha dit Salat. S’incorporarà també un “passadís sensorial” a través del qual els nens podran tenir diferents experiències, com també hi haurà un petit bosc i es crearan monticles amb desnivells que recreïn també la natura.

 

FER UN COMENTARI