Els errors ‘previsibles’ que van condemnar el projecte Castor

Experts detecten dades de l'informe del MIT que revelarien deficiències en la planificació del projecte i rebaten l'argument que no es podia preveure la crisi sísmica

0
292
Què pot passar si intentem emplenar amb dos litres d’aigua una ampolla que només admet un litre de capacitat? Aquest senzill símil, salvant totes les distàncies, exemplifica un dels errors bàsics que podria haver condemnat al fracàs del projecte Castor ja en el mateix moment de la seva planificació. Experts posen obertament en dubte, tal i com assegurava l’informe del MIT i de la Universitat de Harvard encarregat pel govern espanyol, que l’empresa concessionària del magatzem de gas submarí no podia preveure que les injeccions de gas causarien la crisi sísmica de 2013. La clau de tot plegat, asseguren, rau en possibles errors en la concepció geològica del magatzem, un extrem que revela de forma tangencial l’estudi de les institucions nord-americanes, i la no valoració dels riscos sísmics de l’activitat, un fenomen conegut per l’administració, la indústria i la mateixa Escal UGS.
Acompanyat de les amplificades declaracions ministerials anunciant el tancament definitiu del projecte Castor –això sí, sense desmantellar-lo, de moment-, el nou estudi científic reitera la seva atenció sobre els efectes sísmics de la injecció de gas en les falles de la zona. Una vinculació directa que ja havien establert els informes de l’Institut Geològic i Miner (IGME) i l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i que els nord-americans han corroborat amb petites diferències. En canvi, la indagació a fons sobre les causes primàries dels terratrèmols, les decisions tècniques en l’operació del magatzem i el seu efecte sobre les falles de la zona, ha quedat novament fora del focus. De fet, el mateix secretari d’Estat d’Energia, Daniel Navia, es va afanyar a clarificar aquest dimecres que l’objectiu de l’estudi no era, precisament, determinar les responsabilitats dels gestors del magatzem de gas submarí, tot i sumar-se a la tesi de la impossibilitat de preveure l’escalada sísmica que, a la pràctica, exonera Escal UGS.

Però a mesura que es van estudiant els detalls del document, els experts tenen cada cop més clar que la generació de terratrèmols a partir de les injeccions de gas no només s’hauria pogut preveure i evitar si el projecte hagués comptat amb un estudi del risc sísmic i els models geològics que havien de permetre funcionar el magatzem s’haguessin desenvolupat a partir de dades i tesis contrastades. El geòleg i professor de la Universitat de Barcelona, Josep Giner, un dels experts independents que més coneix el projecte Castor, porta denunciant des de l’inici de l’onada sísmica el setembre de 2013 –que va causar més d’un miler de terratrèmols arribant a una magnitud màxima de 4,3- els possibles dèficits en la planificació i gestió del risc que l’haurien acabat fent descarrilar.

Errors en els fonaments

Giner està cada cop més convençut que els defectes del model geològic, “els fonaments” del projecte que en determinen la seva viabilitat, poden ser greus en el cas del Castor. Un dels paràmetres clau, recorda, té a veure amb la porositat de l’estructura geològica, és a dir, el volum de gas que podria albergar el magatzem. Tant en documents propis, actes públics com en la tramitació de les autoritzacions estatals, Escal UGS sostenia que l’estructura tenia una porositat elevada capaç d’acollir tot el volum de gas previst a partir de l’estimació que existien grans cavitats subterrànies al subsòl. Una visió que l’empresa no ha aconseguit demostrar encara empíricament i que l’informe del MIT, segons Giner de forma “involuntària” a l’hora de construir els seus models geològics, acaba desmuntant.

“Existeix una contradicció: mentre Escal UGS parla en els seus models de porositats d’entre el 18 i el 25% els americans utilitzen de l’1 al 5%”, apunta. És a dir, l’informe conclou que el volum d’emmagatzemament del Castor seria un mínim de cinc cops menys que el previst per l’exconcessionària. “A l’injectar gas en un recipient més petit les conseqüències són les que són: un magatzem no pot aguantar tant de volum amb tant pressió”, apunta. Aquest error de càlcul, doncs, podria haver provocat que la pressió a l’interior del magatzem arribés a ser la mateixa que la que pot suportar la roca, provocant la seva fractura. Per aquí podia haver escapat el gas, que acabaria empenyent l’aigua i el petroli existents a l’interior del magatzem cap a la falla, provocant el seu lliscament i els terratrèmols.

L’altra gran mancança, subratlla el mateix Giner, fa referència a la inexistència d’una quantificació del risc sísmic que l’operació del magatzem podia suposar. L’afirmació del MIT i Harvard, assumida amb entusiasme pel govern espanyol, segons la qual l’exconcessionària no podia preveure les conseqüències de la seva actuació ha causat estupefacció entre els científics i experts. “Per què Escal UGS no ho podia preveure? Per incompetència, per negligència o manca de dades? Altra cosa és la indústria. Són projectes comuns al món”, indica. I és que al marge de ser un fenomen “àmpliament” conegut pel sector, de fet també ho era per a l’empresa controlada per Florentino Pérez, que en els seus propis documents arriba a reconèixer les possibles conseqüències sísmiques de l’operació.

En condicions normals, recorda, la injecció pot induir terratrèmols de magnitud 1 o 2 per la fractura de les roques, com a fenomen habitual en aquests projectes. Però molt rarament arriben a moure falles. “Quan injectes gas, si ho fas bé no passa res, però del contrari pots activar la falla. No s’han adonat que el sistema de falles d’Amposta és important i que, en el cas que es generin terratrèmols, poden ser considerables”, argumenta. Malgrat això, l’empresa, emparant-se en la visió geològica d’un magatzem ple de grans coves i cavitats on els fluïts circulaven lliurement pel seu interior va rebutjar, dins del tràmit de l’avaluació d’impacte ambiental, va rebutjar efectuar l’estudi de risc sísmic que havia reclamat l’Observatori de l’Ebre i l’Institut Geològic de Catalunya. “L’únic que fan és instal·lar dos sismògrafs. I és clar que es podia i preveure i associar un risc”, rebla Giner.

Imprevisió “inconcebible”

“És inconcebible que una instal·lació on es vagi a efectuar una injecció no inclogui en el seu estudi d’impacte ambiental un estudi de riscos de la sismicitat induïda. Però el més increïble és que entitats catalanes ja ho van advertir”, recorda de forma rotunda el catedràtic emèrit d’Enginyeria Geològica de la Universitat Complutense de Madrid, José Luis González de Vallejo. Molt crític amb l’encàrrec de l’informe nord-americà, la seva metodologia i les seves conclusions, considera que la decisió prèvia d’efectuar una inversió “amb base a una enorme incertesa és inconcebible i absolutament negligent”. “És una enorme imprudència, l’argument que no es podia saber –preveure què passaria- és absolutament fals”, sentencia. “Un insult a la ciència i a la tècnica”, clama. Recorda que estudiar el risc no només era una responsabilitat de l’empresa efectuar aquest estudi, sinó que la mateixa administració espanyola que havien de vetllar i validar el projecte tampoc ho va requerir. “És d’ensenyament elemental que aquestes insta·lacions, n’hi ha centenars al món, provoquen sismicitat induïda de petita magnitud”, afegeix.

El catedràtic emèrit avala les tesis de Giner sobre l’existència d’errors de partida fonamentals en el projecte. Recorda que el magatzem és una estructura calcària porosa –”hi ha petites cavitats, però no coves”- i que la manca de control en el procés d’injecció –Escal UGS va incrementar d’un dia per a l’altre el volum de gas injectat en un 147% el 5 de setembre de 2013, quan les bones pràctiques de la indústria recomanen no superar el 50% en cada estadi- hauria pogut portar fins a un “punt crític” el magatzem, situant les roques de l’estructura en el punt d’inici del seu trencament. “S’hauria d’haver fet una monitorització, proves de càrrega prèvies i exploracions per obtenir dades”, indica. “Va ser un disbarat en el control i sense proves”, subratlla. Fruit de tot plegat, assegura, el projecte estava destinat a no reeixir. “No conec cap magatzem al món que s’hagi tancat per sismicitat induïda”, abunda.

En aquest sentit, considera exagerada la previsió que s’acabessin assolint sismes de fins a 6,8 graus, tal i com xifra el MIT i Harvard, sense que s’hagi quantificat de forma concreta el risc. “No és impossible però és molt més probable que succeís al Pirineu”, valora, tot recordant que l’energia necessària per moure tot el sistema de falles d’Amposta i la seva evolució lenta. Considera el document excessivament teòric i sense “orientació pràctica”. “És molt difícil valorar si no hi ha dades de partida. L’informe dels americans es basa en dades que no són obtinguts in situ, no es va efectuar una instrumentació quan va haver lloc la crisi sísmica, era una instrumentació sismològica imprecisa, sense sensors suficient de què passava i anticipar-ho. Es parteixen de dades originals desconegudes. No es pot fer una previsió certa: caldria començar de zero, monitoritzar, començar a fer proves per valorar i generar models per determinar les conseqüències en diferents casos, valorar el risc en funció del risc i la quantitat econòmica. No es pot prendre una decisió sobre un temor infundat, de provocar un terratrèmol de 6,8”, critica.

Capítol a banda mereix la qüestió del desmantellament. La llei d’Hidrocarburs en vigor obliga a retirar aquestes instal·lacions un cop finalitzada l’explotació, que en aquest cas no va arribar ni a començar. De fet la mateixa concessió estatal a Escal UGS de l’any 2008 obligava a consignar 143,1 milions d’euros per executar aquesta actuació en el cas que s’anul·lés o s’extingís. Una xifra que l’empresa al final dels 30 anys del període concessional es podria haver enfilat fins els 295 milions d’euros per l’efecte de la inflació. Hibernades des de principis de 2016, amb un cost inicial de 17 milions d’euros, mantenir anualment la instal·lació sense funcionar costa 15,7 milions, que es carreguen al rebut del gas juntament amb els més de 80 milions per retornar el crèdit que va servir per pagar la indemnització de 1.350 milions d’euros a Escal UGS. Una xifra només lleugerament superior al cost manteniment de l’únic magatzem de gas submarí operatiu a l’Estat espanyol, el de Gaviota, a la costa de Biscaia: 17,7 milions d’euros.

La viabilitat del desmantellament

Però més enllà d’aquesta nova càrrega econòmica sobre els consumidors, el símil del magatzem de gas submarí com un globus inflat altament inestable, emprat pel ministre d’Energia, Álvaro Nadal, per justificar que les instal·lacions continuaran intactes –davant el perill d’injectar o extreure’n més gas del qual alerta el MIT-, ha causat també controvèrsia des del punt de vista tècnic. “No ho acabo d’entendre. Una de les operacions estàndard de la indústria és abandonar pous plens de petroli gas”, assegura Giner, amb més de 30 anys d’experiència en la indústria del petroli. Mitjançant taps de ciment especial es bloquegen les perforacions per on entrar el gas, el material s’endureix i això n’impedeix l’entrada. A partir d’aquest moment, amb el magatzem desconnectat de l’estructura en superfície, ja es pot treballar en el desmuntatge de la plataforma marina, amb totes les precaucions ambientals i tècniques necessàries. “On està el perill?”, subratlla.

De fet, però, i d’acord amb els càlculs de la mateixa Escal UGS, el gas injectat en període de prova al magatzem fins la paralització de les activitats a finals de setembre de 2013 se situava en el 17% del total que, teòricament, podia acollir el magatzem. És el que es coneix, a més, com a gas matalàs, el que s’injecta en una fase prèvia de l’operació per acomodar el gas de treball en les condicions de pressió necessàries al subsòl. Queda atrapat entre les roques i resulta irrecuperable un cop es dona per finalitzada l’explotació del magatzem. En altres paraules: no es requereix ni se n’efectua l’extracció. En aquest context, la comparació del globus inflat del qual no es pot injectar ni extreure gas, sense major precisió, podria abonar el terreny a dibuixar escenaris tècnics gairebé rocambolescos.

“Si ens diuen que el magatzem està ple i ens diuen que no es pot injectar més gas, llavors alguns dels paràmetres utilitzats, la porositat principalment, està malament. Vol dir que la capacitat original no és la correcta”, abunda Giner. “Sospito que hi ha un problema molt gran, que a aquestes alçades ja han detectat, però per una raó o altra, no volen entrar en la qüestió de fons. Això no es resol encarregant informes als americans, mirant les falles o els terratrèmols. S’hauria de fer una auditoria tècnica de tot el projecte. Exigir a Escal UGS proporcionar tota la informació que han elaborat per al projecte des del moment zero fins que abandonen el Castor i llavors veure com les fases han evolucionat, les decisions que es van prendre, si són conseqüents amb el que la indústria pensa, i veure qui és el responsable dels paràmetres introduïts”, tanca.

FER UN COMENTARI