Els equips “de carrer” de salut mental i addiccions han arribat a 400 usuaris més a Girona

Els professionals van "a buscar" els pacients que tenen més dificultats per vincular-se als centres assistencials, com els sense-llar

0
123
Pla general de professionals de l'equip que atén persones sense-llar a Girona. Foto publicada el 4 de novembre del 2018 (horitzontal)
Wifi_Penedès_728x90
Els equips “de carrer” de salut mental i addiccions han reduït un 5% les hospitalitzacions a les comarques gironines entre gener i setembre. L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha reforçat la xarxa d’equips comunitaris amb 85 professionals més amb l’objectiu d’anar “a buscar” els pacients que tenen més dificultats per vincular-se als centres assistencials o per seguir un tractament, com les persones sensellar, les que estan començant a patir una psicosi o els usuaris que s’estan descompensant. “Sobretot busquem arribar als pacients més greus per a qui les conseqüències de les seves malalties són destructores”, ha explicat el director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona, el doctor Claudi Camps. A banda de reduir els ingressos, també han pogut arribar a 400 usuaris que fins ara no estaven registrats.
Amb la contractació d’aquests professionals, l’IAS ha pogut actuar en diferents àmbits, com reforçar el programa de suport de salut mental a la primària però també crear equips específics que es desplacen i centren els esforços amb usuaris que han deixat de seguir tractament o que no han atès mai.

L’objectiu principal, segons ha explicat Camps, és “vincular” els usuaris amb la xarxa d’assistència i aconseguir tractar-los els trastorns, sobretot els més greus. “Les conseqüències de les seves malalties són destructores perquè produeix un deteriorament de totes les seves funcions, de cap manera serien atesos si no fos perquè nosaltres hi arribem ara”, ha detallat el director de la xarxa de salut mental.

Segons Camps, entre gener i setembre la detecció precoç i aquesta atenció més personalitzada s’ha traduït en que hi ha hagut un 5% d’ingressos hospitalaris menys i, també, que hagin detectat entre 400 i 500 usuaris que fins ara no estaven “registrats” a la xarxa de salut mental.

Un d’aquests equips treballa específicament amb els sensellar i el formen un psiquiatre, un infermer i una treballadora social. “És un tema clau perquè sabem que a Girona i Salt hi ha unes 400 persones que viuen al carrer i prop d’un 40% tenen algun tipus de trastorn”, ha detallat Claudi Camps. Aquest professionals treballen dia a dia per establir un vincle: “És una feina que es fa a poc a poc, perquè normalment són persones molt defensives, que desconfien de tot”.

Tot i això, Camps assegura que s’estan començant a notar resultats perquè en alguns casos –i treballant conjuntament amb tota la xarxa i amb serveis socials- han aconseguit que alguns usuaris comencin a anar al centre d’atenció i seguiment a la drogodependència o hospitalitzar-los durant un curt període de temps per ajudar a “estructurar-se”.

En total, han configurat vuit equips de serveis individualitzats per a persones que tenen un trastorn mental sever. Els professionals que integren aquests equips ajuden l’usuari a vincular-se als serveis sanitaris i socials que necessita. Un d’ells està centrat en atendre el centre obert penitenciari de Girona, amb l’objectiu de donar suport als presos que comencen a recuperar la llibertat per prevenir possibles reincidències o d’inadaptació social.

També han impulsat programes per buscar alternatives a l’ingrés o fomentar l’hospitalització domiciliària que tenen com a objectiu principal mantenir a casa persones amb trastorn mental que puguin tenir, en un moment determinat, una descompensació psiquiàtrica. Camps destaca que ingressar en un hospital, per als pacients, representa un “trencament biogràfic i un cop a la pròpia autoestima”. Per això, sosté que és “importantíssim” continuar treballant en aquesta línia.

“Al llarg d’aquest any hem estalviat un mínim de 60 ingressos, amb tot el que això representa per a aquestes persones, és una xifra molt important, sobretot tenint en compte que només estem parlant del Gironès i del Pla de l’Estany”, ha detallat. El director de la xarxa advoca per posar èmfasi en els programes dels anomenats assertius comunitaris on els professionals “no es limiten a estar al despatx esperant a que els pacients vinguin”. “Som nosaltres els que ens hem d’adaptar a les situacions complexes”, conclou.

La reducció de l’hospitalització aquest any trenca una lleugera tendència a l’alça dels darrers anys. Camps ha explicat que la taxa d’ingrés a la regió sanitària de Girona és inferior a la resta de Catalunya (1,4 per cada mil habitants) però sobretot arran de la irrupció de la crisi els últims anys havien anat augmentat una mica. El 2018, per primer cop, tornaran a revertir la tendència.

 

FER UN COMENTARI