Andreu Ibáñez, fundador i president de LleidaDrone: “Els drons també tenen una vocació social i sostenible”

0
378
Andreu Ibáñez, fundador i president de LleidaDrone - Foto Miquel de Santiago
Wifi_Penedès_728x90

Quan va néixer l’associació LleidaDrone i amb quina finalitat?

Som una associació formada per una trentena de professionals que des del l’any 2010 mantenim el focus posat en la difusió de la tecnologia “dron”. Treballem molt en l’àmbit de la formació, sobretot a les escoles, mitjançant tallers, activitats amb els més de 50 esdeveniments en els quals participem i organitzem al llarg de tot l’any. Ja hem ensenyat a més de mil nens i nenes què és un dron, com es munta o com vola, i tot això sense ànim de lucre, perquè som una entitat de difusió i ho fem perquè ens agrada.

Som una associació per treballar, de divulgació tecnològica per qui tingui ganes d’incorporar-se per explicar, donar a conèixer aquest món i col·laborar amb l’organització d’esdeveniments. Per aquesta raó, la nostra seu física es troba a l’edifici CeDiCo del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida.

El món del drons s’està expandint de manera exponencial i en els últims anys, la mà d’obra ha anat perdent força a favor de les màquines. Consideres que l’auge dels drons pot contribuir en aquest canvi disruptiu que viu la societat actual?

No estic d’acord amb aquesta afirmació. Els robots segurament substituiran les persones en algunes tasques, però en el cas dels drons, malgrat considerar-los robots, no serà així. Ara mateix, la legislació és mol restrictiva i està frenant el potencial i avenç d’aquesta indústria. Quan vam començar al 2010, vam preveure una major evolució i la realitat és que la corba de creixement és molt petita. La majoria d’empreses són petites i el mercat professional creix molt poc a poc. La cosa canvia si parlem dels drons en l’àmbit de l’oci, perquè allí sí està funcionant molt bé, amb un gran gruix de vendes a preus molt reduïts. El món del dron és multidisciplinari i té diversos usos que van més enllà de l’oci i la realització audiovisual. Per exemple, diversos agricultors i cossos policials estan implantant l’ús d’aquests artefactes.

Existeixen 3 camps diferenciats dintre el món dels drons. Al primer s’hi trobarien els de joguina, petits que no superen els 250 grams i a un preu assequible. Seguidament estan els de gamma mitja, a un preu més elevat, per fer gravacions personals o també jugar-hi. Finalment, el que tu em comentes es troben els de cost elevat i amb prestacions que poden dur a terme tot tipus de serveis professionals. Poc a poc estan desenvolupant els seus usos els agricultors, els cossos policials o els bombers, entre d’altres.

S’ha hagut de legislar recentment respecte l’ús dels drons a la via pública.

La llei va canviar a finals de l’any passat i, a dia d’avui, diu que un dron que pesi menys de 250 grams no requereix cap permís per utilitzar-lo, només tenir dos dits de seny. Quan es supera aquest pes, ja es consideren drons de treball i cal treure’s una titulació, la qual impartim aquí al Parc Científic. S’ha d’estudiar, fer pràctiques i fins i tot s’exigeix un certificat mèdic, perquè depèn de quin aparell facis volar pot provocar alguna desgracia en mans d’una persona inexperta. La legislació és molt restrictiva i preventiva, tot i que, per sort, encara no hi ha hagut cap incident seriós ni cap desgràcia causats per un dron.

El projecte Dronecoria treu a lluir una de les funcions més útils dels drons

Certament, aquest projecte està encarat a la reforestació de boscos cremats per mitjà d’un dron, el qual incorpora ampolles amb més de 250.000 llavors i microorganismes, que es llancen en zones devastades per incendis, terratrèmols o tsunamis. L’aparell també disposa de càmeres fotogràfiques que permeten analitzar els millors llocs d’actuació i possibilitar la germinació de les llavors i l’accés a llocs on no s’arriba a peu. És un projecte punter a nivell mundial que estem desenvolupant en col·laboració amb Aeracoo, té una connotació social i ja ha obtingut un gran reconeixement internacional.

Hi estem treballant sense ànim de lucre per que tothom pugui agafar el disseny d’aquest tecnologia i replicar-ho a qualsevol lloc del món. Apart d’aquesta vessant social, també té una funció de sostenibilitat, ja que permet repoblar boscos destruïts en incendis o altres catàstrofes. Nosaltres col•laborem amb Aeracoop, que són els creadors d’aquest projecte col•laboratori global.

Es tracta d’un projecte principalment tecnològic, però compta també amb una clara vocació social i sostenible.

Aquests aparells tindran un protagonisme destacat a la Fira de Sant Miquel de la mà de LleidaDrone

Exacte, hi serem presents a zona on s’hi trobaran parades de les diverses empreses locals amb l’objectiu de mostrar els seus serveis i productes. Com a destacat, dintre del pavelló número 4 de Fira de Lleida tindrem una zona d’uns 200 metres quadrats, envoltada per una xarxa de seguretat, on la gent podrà fer volar els seus drons. A més, organitzarem diverses activitats, ensenyant als més menuts a utilitzar els seus drons de joguines i oferint diverses demostracions, com ara curses voladores.

Quant ha avançat la ciutat de Lleida en l’àmbit tecnològic i científic en els últims anys? Gran part de culpa la té el Parc Científic i Tecnològic de Lleida, inaugurat fa ja 13 anys

M’atreviria a dir que el 80% del que es fa a Lleida en aquest àmbit passa pel Parc Científic, on s’hi apleguen uns 1.800 treballadors i 130 empreses. Pràcticament totes són de tecnologia aplicada, però també n’hi ha d’altres sectors com l’agricultura o el software. El PCiTAL ha tingut un gran pes en aquest sentit i sempre requereix personal per treballar-hi. Al Parc sempre hi ha ofertes laborals, si ara venen 100 persones amb un currículum normal amb perfil tecnològic sempre trobaran alguna oportunitat aquí. Sempre estan sol·licitats els desenvolupadors, programadors, enginyers i demés treballadors del sector tecnològic, tot i que sovint també es busca perfils d’altra mena.

Aprofitar els equipaments que va tenir l’exèrcit durant molt anys va ser una aposta molt forta i arriscada per part de l’Ajuntament i de la Universitat de Lleida, que són els propietaris del consorci del Parc Científic. Penso que el complex està donant bon rendiment, dóna feina a molta gent, tothom ho veu i que aquí s’hi fan moltes coses. Un problema  Es fan moltes coses i moltes interessants a les diverses empreses instal·lades aquí al Turó de Gardeny, però per raó de clients no es comuniquen.

Considera que es dóna prou visibilitat als projectes que es duen a terme al PCiTAL?

Moltes empreses petites i mitjanes no se’n adonen que la comunicació és un tema molt important i per això no disposen d’un equip en aquest camp que doni a conèixer els projectes i activitats que s’hi duen a terme. Molta gent veu el Turó de Gardeny com si estigués fora de la ciutat, quan en realitat està perfectament integrat i es queden sobtats quan pugen i veuen tota l’activitat que hi ha al voltant. Fem un esforç continu en les tasques de comunicació per tal de donar-nos a conèixer, però encara queda molta feina a fer en aquest sentit.

FER UN COMENTARI