El director del festival cultural Tarraco Viva, Magí Seritjol: “El que pretenem és que el públic s’interrogui sense banalitzar la història.”

    0
    137
    El director del festival de divulgació històrica Tarraco Viva, Magí Seritjol. Foto: J.Albesa

    Quina és la fórmula per fer un festival de divulgació històrica, tenir qualitat i no caure al parany de fer-lo comercial?

    Des de l’organització el que ens interessa és posar la història al centre de l’activitat. És a dir, la història és el nostre leitmotiv. La nostra missió és aconseguir més participació per part de la gent envers el patrimoni, divulgar el coneixement de la història i fer que la gent s’interessi per ella. La resta és quelcom anecdòtic. Per aquesta raó vam crear un nou model: festival cultural de divulgació històrica.

    Quins trets característics podem veure de cada una de les cultures grecoromana al festival?

    El programa l’estructurem amb les diferents temàtiques de les activitats que organitzem. Intentem que les temàtiques siguin molt àmplies; que tractin la política, la relació entre Roma i Grècia, amb què es van influir, entre altres. Tractem moltes facetes de la societat grecoromana per a què la gent pugui comparar i es pugui interrogar sobre les diferències i similituds. El que pretenem és que el públic s’interrogui sense banalitzar la història.

    Roma o Grècia?

    Des de sempre el que més m’ha interessat és el món romà. Tanmateix, des de que estem fent aquestes atribucions a Grècia he descobert que és una passada.

    Quins són els aspectes de les dues cultures que encara sobreviuen actualment?

    Des del meu punt de vista hi ha dues coses: la primera, la societat grecoromana ja era urbana. El concepte de ciutat, espai en el qual la gent es troba per endreçar la seva vida, l’espai de la política, de la cultura i de l’intercanvi. Per tant, la urbanització que patim actualment ja va passar a l’època grecoromana. El concepte de ciutat com el centre de la vida humana, prové del món clàssic. L’altra cosa, que és més arriscat a dir, és que al món grecoromà l’home està a l’altura dels déus. La figura dels déus és humana i tot el que els hi passa els hi pot passar a l’home en el seu dia a dia, com les debilitats carnals. Aquesta evolució va permetre que neixi l’art, la filosofia, la ciència, entre altres.

    Quines són les lliçons més rellevants que va donar l’emperador Adrià i que podrien ser un punt de referència per al món polític?

    Aquest any l’utilitzem com a personatge central perquè reuneix una sèrie de requisits. És un personatge històric que encarna els ideals d’un món políticament romà i un món culturalment grec. A ell li deien el grec perquè era un enamorat de la cultura grega, escrivia i llegia en aquest idioma. Moltes de les coses que es van fer a Atenes, es van fer a l’època d’Adrià. Va ser ell qui va impulsar una renovació d’Atenes, i va fer moltes activitats constructives per donar-li prestigi. Roma va ser capaç de conquerir un imperi, però va renunciar a la seva cultura per adaptar-ne una altra d’estrangera, la grega. Això és d’una intel·ligència brutal. Si ara el món grec ens ha arribat a nosaltres, en gran part, és perquè Roma va fer un paper propagandístic.

    Parleu de Juvenal com a exemple del discurs xenòfob que va començar , per què?

    L’Imperi romà es va trobar en una situació com la que està passant als Estats Units en aquests moments, i la seva resposta va ser tot el contraria. En lloc de tancar-se, es va obrir. Davant d’un procés de globalització cultural, comercial i econòmic van crear una gran civilització, la grecoromana. I, ha perdurat fins ara com el model urbanístic hel·lenístic. Juvenal representa un cert corrent cultural xenòfob. Ell se sent agredit perquè la gent de Grècia li feia la competència i respon amb què han d’impedir que els grecs els treguin del seu ofici.

    Dins de l’àmbit de la gastronomia, creieu que cada cop més la dieta mediterrània es veu afectada per la globalització?

    Evidentment. A més, els últims estudis indiquen que s’acabarà fent menys dieta mediterrània i és un problema d’urbanístic, econòmic i producció agroalimentària. Aquest és un combat que hem de guanyar. És a dir, la dieta mediterrània, precisament, té una certa complexitat: poca proteïna animal i està basada amb les verdures i llegums.

    Quina és la mitologia que gira al voltant del vi?

    Un dels grans mites al voltant del vi és el de Dionís. És un dels més importants, en l’àmbit cultural i de creences religioses. Dionís és el deu de la fermentació i, en totes les cultures, és el sinònim de la vida. És a dir, fermentar és igual que donar vida. I s’associa, molts cops, a la part femenina de donar vida.

    Que n’opineu de la situació cultural de Tarragona?

    El que està passant a Tarragona, està passant a tot arreu. Estem davant d’un canvi de paradigma polític, social i econòmic. Aquesta globalització va començar als anys 70 i ara s’ha accelerat d’una manera brutal. El tipus de cultura al que estem acostumats està canviant. I té coses positives i coses negatives. Hi ha una part molt interessant que és que una proporció de la programació cultural es fa des de la mateixa societat. A vegades forçat, perquè si no hi ha recursos econòmics, la gent s’espavila.

    J. Albesa

    FER UN COMENTARI