El Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre comença aquest vespre

Es donarà veu a testimonis vius i comptarà amb aportacions molt importants de microhistòries fins ara silenciades

0
257
RRoc Salvadó (UNED), l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, Marc March, president d'Amics de l'Ebre, i Josep Sánchez Cervelló (URV) amb el cartell del congrés internacional de la Batalla de l'Ebre. Foto: ACN
FarmaciaBanyeres_728x90
Aquest vespre s’inaugura el Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre a Tortosa, que compta ja amb més d’un centenar d’inscrits. Organitzat per la URV i els Amics i Amigues de l’Ebre, és l’acte central de tots els celebrats enguany per commemorar els 80 anys del conflicte més cru de la Guerra Civil espanyola. La Batalla de l’Ebre ha ocupat part del gruix de la recerca dels experts però el congrés farà un impuls per mantenir-la vinculada a altres batalles que també van ser decisives per a la derrota republicana, com la del Front d’Aragó, la del Segre o la de Llevant. El Congrés vol que, “per primera vegada”, se’n faci un estudi conjunt i ha preparat dotze ponències amb reconeguts historiadors internacionals. Un exemple és el grup d’historiadors portuguesos que assenyalarà el paper clau de la dictadura de Salazar perquè Franco acabés guanyant la Guerra Civil, abans que el govern republicà pogués vincular el conflicte espanyol a la Segona Guerra Mundial amb la intenció de forçar el suport dels aliats. Per altra banda, hi haurà una trentena de comunicacions inèdites, d’historiadors i de testimonis vius que volen trencar el seu silenci i que aportaran microhistòries rellevants en l’estudi del conflicte bèl·lic espanyol.
La inauguració del Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre, es farà aquest avui al vespre a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, amb la participació de al consellera de Justícia, Ester Capella, el director del campus de la URV Terres de l’Ebre, Jordi Sardà, i el president de l’associació Amics i Amigues de l’Ebre, Marc March.

El Congrés se celebrarà durant dos caps de setmana i s’hi exposaran les últimes recerques sobre la Batalla de l’Ebre, però també sobre les batalles que es consideren “complementàries” a la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. S’han programat dotze ponències, entre les quals destaquen les que oferiran Fernando Puell, president de la Càtedra General Gutiérrez Mellado de la UNED, que analitzarà l’actuació dels serveis d’intel·ligència; o la de Carles Hervàs, historiador i metge, que repassarà la situació sanitària, la mortalitat, les transfusions i evacuacions de ferits a la Batalla de l’Ebre. La vida al front de guerra o la relació entre l’Ebre i la resta de territoris que van ser front de guerra, també tindran ponències específiques.

Hi haurà també més d’una trentena de comunicacions per donar “una visió transversal” de la Batalla de l’Ebre i per “posar el focus” en la microhistòria local. Les explicaran estudiants i llicenciats en història i altres “lletraferits” i testimonis que tenen coses que explicar. “La Batalla de l’Ebre va durar molts dies, i a part dels 115 dies hi va haver moltes emocions i situacions dramàtiques que la gent va silenciar durant la dictadura però ara estan disposats a parlar i explicar coses que van viure i que van sentir”, ha remarcat el Josep Sànchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània i degà de al Facultat de Lletres de al URV.

També es pretén contextualitzar les conseqüències econòmiques que encara arrosseguen les Terres de l’Ebre i assenyalar la manca de voluntat política per reparar la dignitat de les víctimes i per recuperar els cadàvers dels milers de soldats que hi van morir. Les comunicacions que han rebut les avaluarà un comitè científic integrat per historiadors de diferents universitats. Hi destaca l’hispanista britànic Paul Preston i membres de diferents universitats nacionals i internacionals, com la UNED, la Universitat de Barcelona, la UOC, la Universitat de Saragossa o la de Coïmbra, a Portugal.

Un altre aspecte important que repassarà el Congrés Internacional és que la Batalla de l’Ebre va ser la darrera oportunitat del govern espanyol, amb Juan Negrín al capdavant, i de la diplomàcia republicana per fer reaccionar els països que van acabar conformant el bàndol aliat en la Segona Guerra Mundial. “Sabien que si aconseguien connectar la guerra espanyola amb l’Europea, la República se salvaria. Van estar a punt perquè de fet la Guerra Civil va acabar l’1 d’abril de 1939 i la Segona Guerra Mundial va començar l’1 de setembre del mateix any. Els franquistes també sabien que havien d’aixafar la resistència republicana abans”, ha assenyalat Sànchez Cervelló.

Justament serà el catedràtic de la URV qui tancarà les ponències, diumenge 7 d’octubre, amb una conferència sobre com va influir el context internacional en el desenvolupament de la Batalla de l’Ebre. “El desenllaç hauria estat diferent si les potències que van practicar la no intervenció haguessin fet una altra política i si les democràcies haguessin donat suport a la República”, ha lamentat.

Activitats paral·leles
Juntament amb les ponències i les comunicacions, el Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre ha programat diverses activitats paral·leles, més lúdiques, com la recreació del front de guerra al Mercat Municipal de Tortosa, que comptarà amb la participació dels paradistes vestits d’època i amb la instal·lació d’un hospital de campanya com els de la Guerra on es podrà fer donacions de sang –en col·laboració amb el Bans de Sang i Teixits-. Hi haurà visites guiades als espais de la Batalla de l’Ebre, al camp d’aviació de la Sénia, i tres exposicions de cartells fotografies i plànols on s’explica l’estratègia militar dels dos bàndols.

FER UN COMENTARI