Dolors Róo, presidenta d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre “Allà on calgui, hi trobarem gent de l’Ebre, que defensa el futur del nou país i també la nostra identitat”

0
397
Dolors Róo, presidenta d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre . Autora de la fotografia: Marta Milian Ariño

Ja han passat uns dies des dels fets de l’1 d’octubre. Quin balanç en fa Òmnium Terres de l’Ebre?

Comentar els fets de l’1 d’octubre obre un ventall de sentiments: els primers són una barreja de pena i ràbia pensanten les persones agredides pels cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol. Alhora, però,evoquem la valentia i la dignitat d’un poble que, tot i les amenaces i atacs injustificats, va fer realitat el referèndum, i va expressar la seva voluntat sobre el futur del nostre petit gran país. Les agressions no són mai les respostes adequades als exercicis dels drets democràtics.

Quina participació va tenir al referèndum l’electorat de les comarques ebrenques? Us va sorprendre?

Va ser l’esperada, una de les millors de Catalunya, tot i haver patit els atacs a tres grans ciutats. La gent de l’Ebre, durant aquests anys, ha estat present de manera activa i festiva en les diferents mobilitzacions i ha fet sentir la seva veu arreu de Catalunya.  L’1 d’octubre ho va tornar a demostrar.

Òmnium s’havia plantejat la possibilitat que hi hauria episodis com els de Roquetes, Móra i Sant Carles?

Crec que sabíem que l’estat espanyol utilitzaria tots els mecanismes al seu abast per evitar la celebració del referèndum. L’arribada de dotacions de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil feia sospitar que alguna cosa passaria. A més a més, hi havia hagut els avisos de “por tierra, mar y aire”, peròjo no vaig imaginar que fos possible, al segle xxi, veure les imatges que s’han vist i la brutalitat exercida.Tot i això, van tornar a intervenir l’enginy, la solidaritat i l’habilitat de la ciutadania per evitar més ferits.

Com valoreu la resposta de la ciutadania ebrenca davant el que està vivint actualment el país?

La ciutadania ebrenca es caracteritza per ser reivindicativa, exigir els seus drets i denunciar tot allò que malmet injustament el nostre territori. L’existència de diferents moviments associatius reivindicatius importants, com la Plataforma Trens Dignes i la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, ens permet ser molt més actius que a la resta del país. Allà on calgui, hi trobarem gent de l’Ebre, que defensa el futur del nou país i també la nostra identitat, i aquesta és una fortalesa que no podem perdre mai.

La vostra institució va néixer l’any 1961per estar al servei de la llengua, la cultura i el país. Ha passat més de mig segle, i els motius que van impulsar el naixement d’Òmnium semblen més vigents que mai. Hi ha hagut un retrocés respecte de tot el que la societat catalana havia assolit al llarg de les últimes dècades?

El 10 de juliol de 2010, amb l’organització de la primera manifestació,el paper d’Òmnium en la defensa del país, un dels nostres objectius històrics, va començar a ser més visible. Cada vegada som més membres: a Catalunya passem dels 73 000, i a les Terres de l’Ebre estem a punt d’arribar als 1000 socis i sòcies.

El retrocés de la societat catalana dels darrers anys és principalment producte dels atacs continus des de l’estat espanyol, que amb la retallada de l’Estatut d’Autonomia va iniciar una lluita contínua contra la capacitat normativa de la Generalitat, mitjançant la suspensió de totes les normatives que el Parlament de Catalunya aprova. Aquesta forma de governar ha tingut unes conseqüències greus per al nostre país, i sobretot per a la ciutadania. D’aquí ha nascut el clam majoritari per un nou país, la necessitat d’una nova república, més justa i socialment responsable.

Dos anys després de la fundació d’Òmnium Cultural, el governador civil vaordenar-ne l’escorcolli la clausura. Es podria repetir una situació similar?

La nostra entitat és una de les capdavanteres en el procés, i ja hem patit els atacs de l’estat espanyol en forma de multes en diverses ocasions. No podem descartar trobar-nos en una situació similar, en un futur no gaire llunyà.

L’exemple més clar és l’acusació de sedició al nostre president, Jordi Cuixart, per part de la Fiscalia, després dela detenció indiscriminada, el 20 de setembre, de personal i alts càrrecs de la Generalitat. A aquest fet, que va generar una mobilització ciutadana espontània, s’hi van sumar els de l’1 d’octubre. Per tant, qualsevol escenari és possible.

Una de les queixes habituals de la ciutadania ebrenca i d’altres territoris és el centralisme del govern de la Generalitat. Des d’Òmnium Terres de l’Ebre heu engegat alguna iniciativa per augmentar el protagonisme de les comarques del sud? En una Catalunya independent, quina seria la relació entre Barcelona i l’Ebre?

Una de les nostres principals tasques és intentar mantenir la marca Terres de l’Ebre, com a eix d’unió de les 4 comarques i dels seus pobles. Malgrat la distància entre els municipis, intentem fer activitats que abastin tot el territori ebrenc, com ara Llegim Òmnium.

Pel que fa al futur, la relació entre Barcelona i l’Ebre ha de ser més propera. No hem de ser una perifèria, sinó estar presents com a vegueria. Per fer-ho, cal que ens preparem, oblidem històries del passat i encarem el futur amb empenta i decisió.

Quin futur confieu que ens espera als catalans, i en particular als de les comarques del sud?

El futur està per escriure i depèn de tots nosaltres la lletra de la història. Com va dir el poeta Vicent Andrés Estellés: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”.

MARTA MILIAN ARIÑO

* Entrevista realitzada el passat 8 d’octubre de 2017

 

FER UN COMENTARI