Continua el misteri de les restes de sant Cebrià, bisbe de Tàrraco

    L’anàlisi dels ossos de l’urna funerària conclou que les restes corresponen a un mínim de quatre individus

    0
    194
    Primer pla de l'urna funerària medieval, amb les restes del bisbe de Tarragona, Cebrià -de finals del segle VII-, amb un epitafi que podria ser una còpia del text de la làpida visigoda original, en una imatge de finals de desembre del 2016.
    Continua la incògnita sobre si les restes de sant Cebrià, un bisbe de Tàrraco de finals del segle VII, es troben a l’interior d’una petita urna funerària medieval, discretament ubicada darrere l’altar de la catedral de Tarragona. Després d’exhumar les restes i de sotmetre alguns fragments ossis a la prova del carboni-14, només s’han pogut documentar restes d’almenys quatre esquelets diferents, que daten d’un període anterior al bisbe -uns 100 anys abans, aproximadament-.
    Tot i que la possible presència de restes del sant continua damunt la taula, a hores d’ara es descarta tornar a obrir l’arqueta i encarregar més proves pel seu elevat cost econòmic. Segons els experts de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i del Museu Bíblic, que han liderat el projecte juntament amb l’Arquebisbat de Tarragona, l’actuació permet reforçar la idea que la transformació cristiana de la Part Alta de la ciutat es va produir entre els segles cinquè i sisè.
    L’estudi antropològic de les restes, que es va realitzar a finals de l’any passat, ha determinat l’existència d’almenys quatre esquelets diferents que no estan representants de forma completa -falten ossos i parts anatòmiques-. En concret, segons ha avançat aquest dimecres el director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz, s’ha documentat la presència d’un individu jove, de 24 anys com a màxim i de sexe indeterminat; de dos individus adults d’entre 30 i 45 anys, un de sexe masculí i l’altre de sexe femení, i d’un individu adult, de més de 55 anys i de sexe probable masculí.

    La datació de tres peces -un fragment de vèrtebra d’un individu d’edat avançada i dos molars superiors- remeten a un context cronològic ampli d’inicis del primer quart del segle V dC a la segona meitat del segle VI dC. No es pot identificar amb el bisbe Cebrià, que va viure a finals del segle VII dC, un segle més tard, però altres restes sí que podrien coincidir amb aquesta cronologia, tot i que no s’ha pogut verificar. La prova del carboni-14 ha estat encarregada als laboratoris nord-americans Beta Analytic de Miami (Florida) i aporta una fiabilitat del 95%.

    La cronologia que aporten les restes analitzades permet pensar que el dipòsit funerari pertany a època tardoromana i visigoda. És versemblant que tingui una estreta relació amb l’àrea funerària que es va generar a la zona de l’actual catedral, quan l’àrea sacra de culte imperial es va transformar urbanísticament en espai cultual cristià i en altres usos que encara s’ignoren.

    Seria coherent pensar, afirmen els experts, que quan els constructors de la catedral medieval van trobar les inhumacions de l’àrea -possiblement pertanyents a la catedral visigòtica- hi localitzessin una tomba amb lauda i el seu epitafi fragmentats corresponents al bisbe Cebrià. En el dipòsit d’aquest enterrament s’hi podrien conservar diferents restes inhumades, cosa freqüent, segons els investigadors.

    En aquesta ocasió, la pista que cridava l’atenció és l’epitafi inscrit a l’urna. S’hi pot llegir que hi està enterrat ‘Ciprianus’, bisbe documentat a finals del segle VII -va participar en dos concilis de Toledo- i que va morir a les VIII calendes de maig -però no en concreta l’any. L’urna és molt posterior, del XV, quan un prelat va ordenar que es dignifiqués la tomba, però el text presenta formulismes d’època antiga, la qual cosa fa pensar que s’hauria copiat literalment de la inscripció de la làpida visigoda original i que, per tant, les restes -o part d’elles- sempre van romandre a la catedral.

    Tot l’àmbit va quedar en desús, durant almenys 300 anys, arran la incursió islàmica, i el conjunt va romandre abandonat fins al segle XII. Però la inscripció és antiga, amb un lèxic i una semàntica pròpia de l’època visigòtica -no pas medieval-, cosa que convida a pensar, segons els experts, que els constructors medievals s’haurien trobat a la zona una lauda sepulcral amb inscripció i que el text s’hauria anat transcrivint a través del temps fins al moment de la dignificació.

    El director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz, ha reconegut que no s’ha trobat cap resta corresponent al bisbe Cebrià, però ha insistit que “les probabilitats queden obertes”. El més important, segons els investigadors, ha estat poder confirmar que l’urna correspon a un dipòsit antic, d’una cronologia anterior, i paral·lela a les transformacions urbanístiques que s’observen a la Part Alta mitjançant els treballs arqueològics.

    Adequació del jardí bíblic

    Des d’aquest dimarts, un equip dirigit per Josep Maria Macias (ICAC), Andreu Muñoz (MBT/ICAC) i Imma Teixell (ICAC) excava al pati de la Casa dels Concilis de Tarragona, actual seu del Museu Bíblic Tarraconense. Aquí és on es localitza part del porticat de tancament de la gran plaça de culte romana del segle I dC, en el centre de la qual hi havia el temple d’August.

    Els treballs pretenen conèixer l’evolució històrica d’un porticat que ha determinat el parcel·lari urbanístic de la Part Alta. Actualment n’hi ha restes visibles al claustre de la Catedral, el Consell Comarcal i el Col·legi d’arquitectes, a més del Museu Bíblic. També s’esperen trobar evidències de la transformació visigòtica de l’emplaçament i vestigis de l’urbanisme medieval de la ciutat. “El que trobarem ens ha d’ajudar a entendre l’evolució de la ciutat, la comprensió de l’evolució de l’urbanisme i el culte al temple d’August, segons ha destacat l’arqueòleg Josep Maria Macias.

    L’excavació es porta a terme sota el porticat de l’antic recinte de culte i suposa una oportunitat “única” per veure quina fonamentació i quina cobertura podia tenir aquesta construcció. L’arqueòloga Imma Teixell ha destacat que la “potència estratigràfica” és molt elevada i que possiblement calgui excavar a força fondària. Un cop enllestits els treballs, que van a càrrec d’alumnes del màster d’Arqueologia Clàssica i de doctorat de la URV, es decidirà com s’integren les restes al jardí bíblic.

    Al seu torn, l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha assegurat que l’objectiu és que “espais fins ara morts puguin tenir una vida i almenys sapiguem què ha passat durant la seva història i posar-ho a l’abast de les persones”. “Serà un lloc de repòs i per descansar”, ha resumit Pujol.

    Per la seva banda, el director de l’ICAC, Joan Gómez Pallarès, s’ha felicitat per la col·laboració entre les diferents administracions, que suposen “una mena d’aliança virtuosa” del nucli antic de Tarragona. “Amb els pocs recursos que tenim no parem de fer coses i no pararem de col·laborar per anar investigant i coneixent informacions sobre la Part Alta”, ha subratllat Gómez.

    Propera exposició

    El 16 de novembre s’inaugurarà al Museu Bíblic Tarraconense l’exposició ‘De Tarragona a Tournai: arqueologia de les primeres catedrals d’Europa’. Estarà oberta fins al 21 de gener de 2018, festivitat dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi. És una exposició itinerant produïda a Bèlgica el 2016 que recull els resultats de les intervencions arqueològiques en més de vint catedrals europees, entre elles Tarragona, Girona, Barcelona, València, Terrassa, Idanha, Ginebra, Martigny, Aosta, Alba i Milà, entre altres.

    El muntatge incorpora els treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat que l’acull, de manera que el visitant podrà conèixer l’estat de la qüestió de la Catedral de Tarragona i, alhora, tenir una visió de síntesi de l’arqueologia a les catedrals europees. En el marc de la mostra s’organitzaran visites guiades a les restes arqueològiques que conserva el Museu Bíblic i els resultats de les actuals excavacions arqueològiques.

    L’exposició estarà formada per més de 20 plafons, objectes arqueològics provinents del Museu Diocesà de Tarragona i exhumats a l’àrea de Catedral i dues maquetes a escala 1:200, una del recinte de culte imperial (temple d’August) i una altra del mateix recinte amb les transformacions experimentades en època tardoromana i visigòtica. Les maquetes les estan fent Josep Maria Brull, Andreu Ximenis i Jordi-Lluís Rovira sota la direcció dels arqueòlegs de l’ICAC.

    FER UN COMENTARI