Contenidors i paperes: al punt de mira dels senglars del Francolí

    El mes passat va aparèixer un vídeo d'un grup de senglars travessant el Parc del Francolí, evidenciant la presència d'aquests animals al nucli urbà de Tarragona

    0
    2322

    El mes passat, concretament el dia 6 de maig, l’usuari de Twitter Joan Martin va pujar un vídeo d’un grup de senglars travessant el Parc del Francolí. Tot i que anteriorment ja s’havien vist porcs senglars en un enclau urbà a la zona de Sant Pere i Sant Pau mai s’havia documentat la presència d’aquests animals al nucli urbà de Tarragona.

    El que ha passat a Tarragona no és pas un fet inusual, els veïns de la zona alta de Barcelona ja fa temps que estan acostumats a tenir visites d’aquests animals al seus barris. El fet és que, en l’últim segle, s’ha produït una gran proliferació de senglars, que es deu a molts factors ben diferents. Per una banda, l’abandonament progressiu de molts camps agrícoles ha derivat en el creixement de boscos, un medi apropiat per a l’expansió dels porcs senglars. L’alta taxa reproductiva que tenen (poden criar dues vegades a l’any i tenen una mitja de quatre garrins) és un altre factor que hi ha contribuït. També la seva longevitat, la gran disponibilitat d’aliment que tenen així com l’absència de depredadors o la disminució de la caça ha provocat que les escenes enregistrades pel tuitaire Joan Martin comencin a ser cada cop més habituals.

    El creixement poblacional de senglars ha donat lloc a conflictes de coexistència, ara també en zones urbanes, on aquests animals acostumen a ocasionar danys a parcs i jardins, bolquen contenidors per buscar aliments i provoquen accidents de trànsit. De fet, l’any passat, el director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestres, Xavier Flores, va presentar un informe d’accidentabilitat a les carreres catalanes provocades per animals en llibertat. Les dades van revelar que del total d’accidents amb fauna salvatge a la xarxa de carreteres de Catalunya, un 94,7% estava provocat per ungulats (el 87% per senglars, el 4,4% per cabirols i un 1,5% per cérvols). L’informe també va concloure que al Camp de Tarragona es produeixen un 14% dels accidents amb animals en llibertat.

    Un ambientòleg del Camp de Tarragona, David Martín Gallego, expert en gestió ambiental, va explicar a aquest diari que infraestructures com l’Anella Verda o les xarxes de camins verds habilitades per l’Ajuntament representen per als senglars un vial d’entrada a la ciutat. “Nosaltres els hem construït les autopistes que els porten a casa nostra, si la destinació els agrada, es convertiran en visitants habituals”, va assegurar l’ambientòleg, tot destacant que si descobreixen un lloc on aconseguir aliments de manera fàcil i sense gaires perills “s’acostumaran a fer-hi parada i fonda”.

    Martin va afirmar que quan els senglars i les persones comparteixen un espai físic aflora un conflicte connatural entre uns i altres. “Els senglars són animals feréstecs que els agrada rebolcar-se en tolls de fang i remoure la terra tova per menjar arrels, tubercles o cucs. Quan això ho fan dins del seu ambient forestal entenem que s’encabeix dins d’un ordre natural amb un sentit ecològic” va afirmar David Martin. “Però quan això ho fan en els nostres parcs enjardinats, curosament endreçats per les brigades municipals, la nostra cultura urbana només hi veu desordre” va dir. Com passa en altres indrets, l’ambientòleg va explicar que la presència d’aquests animals pot ocasionar danys sobre elements del mobiliari urbà; “dins de les ciutats, el seu olfacte refinat els indica que les papereres o contenidors són fonts suculents de menjar, per tant aquests seran els seus principals objectius”.

    Imagen-de-archivo-de-unos-jaba_54240880989_51347059679_342_226

    Pel que fa a la perillositat dels porcs senglars David assegura que els atacs de senglars contra persones són molt circumstancials, però podrien produir-se en cas de sentir-se amenaçats. L’ambientòleg també va destacar que encara que acostar-se als senglars no sigui mai una bona idea, ho és encara menys quan els grups van acompanyats dels ratllats (petits del senglar), doncs encara que semblin inofensius, sempre hi ha la mare guaitant-los amb recel, a vegades des de la distància.

    L’ambientòleg va recomanar no donar-los menjar ni perseguir-los per aconseguir-ne una foto, “els hem de respectar com a animals salvatges que són i deixar que facin la seva”.

    Pel que fa al paper que ha de tenir l’Ajuntament, l’expert va indicar que “ha d’intervenir de manera proactiva perquè això no s’acabi convertint en un problema recurrent duent a terme mesures de caràcter dissuasiu”. És a dir, “no som nosaltres els qui hem de fer fora els senglars, sinó ells mateixos els qui han de decidir no tornar, fer-los entendre que els espais urbans no són un bufet lliure”. L’ambientòleg va concloure recomanant que s’han de protegir les papereres i els contenidors perquè el seu contingut no sigui abastable per a ells.

    ALEXANDRE NADAL FERRET

    FER UN COMENTARI