Comença el judici contra la Paeria pels carrers franquistes de Lleida

Els advocats de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme afirmen que “l’Ajuntament de Lleida, i concretament Àngel Ros, no han deixat més remei que portar aquesta qüestió als tribunals”

0
1894
Membres i simpatitzants de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme instants abans d'entrar als Jutjats de Lleida - Foto de Miquel de Santiago
FarmaciaBanyeres_728x90

Aquest dijous s’ha iniciat el judici contra l’Ajuntament de Lleida arran de la denúncia interposada per la plataforma Lleida Lliure de Franquisme al jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Lleida. La plataforma acusa al consistori d’incomplir la llei de Memòria Històrica per mantenir al nomenclàtor 9 carrers de la ciutat dedicats a personalitats de la dictadura. La defensa col·legiada està formada per els advocats Esther Sancho i Josep Cruanyes, aquest també historiador i membre de la Comissió de la Dignitat. Ambdós defensaran la posició de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, conformada per més de 13 entitats, en aplicació de la Llei de Memòria Històrica.

Sancho explica “no hi ha cap motiu avui dia per seguir homenatjant aquestes persones” també tenint en compte que el propi comitè d’experts de la Paeria hagi admès que aquestes tenen vinculació directa amb la dictadura. En aquest sentit, considera que “la llei és molt clara i marca que quan hi ha aquest enaltiment a figures de la repressió no poden tenir lloc en espais públics de Lleida”. També qualificat els fets com una “ofensa per la ciutadania, la qual té dret a que es respecti la memòria històrica”.

Per la seva banda, l’advocat Josep Cruanyes explica que en el judici han aportat documentació que tracta sobre tot el procés de canvi de nomenclatura dels carrers i es presentarà testimonis que parlaran sobre els fets històrics i la representació i vinculació d’aquestes persones de amb el franquisme. El judici comptarà amb els testimonis dels historiadors Antonieta Jarne i David Sancho i de Rosa Peñafiel Cantano, neta del sindicalista que va patir represàlies per part de la dictadura franquista.

Referent a la documentació, Esther Sancho afirma que es tracta de informació en clau històrica, com expedients de depuració de funcionaris de la pròpia Paeria que va dur a terme Areny o escrits on l’alcalde Montanya felicita i organitza un esdeveniment per celebrar l’aniversari de Franco. En aquest sentit, els arxius pretenen demostrar la vinculació històrica d’aquestes personalitats amb la dictadura i “el malestar ciutadà que ha esgotat totes les instàncies imaginables per evitar que això fos una decisió judicial”. Sancho apunta que l’Ajuntament de Lleida “i concretament Àngel Ros, no han deixat més remei que portar aquesta qüestió als tribunals”. Els advocats de la plataforma afirmen que ningú de la Paeria s’ha posat en contacte amb la plataforma per intentar aclarir per una altra via aquesta qüestió.

Existeixen precedents de jutjats que s’han pronunciat sobre aquest tipus de denúncia, com el Contenciós nº 1 de Bilbao, en el cas del senyor Rafael Sánchez Mazas, autor de l’himne franquista “Cara al sol”. En aquell cas es va fer retirar el nom del carrer, amb una sentència ferma que l’Ajuntament basc va acatar.

FER UN COMENTARI