Citen a declarar la tinenta d’alcalde de Girona Isabel Muradàs com a investigada pel cas 3%

La interlocutòria recull que podria haver comès un delicte de tràfic d'influències per donar "informació privilegiada" al constructor Josep Manel Bassols

0
178
DiverNadal Cunit 2018 728×90

L’Audiència Nacional ha citat a declarar la quarta tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs, com a investigada pel cas 3% de suposat finançament il·legal de CDC a través d’adjudicacions d’obres i serveis públics. La interlocutòria del magistrat José de la Mata acorda citar un total de 23 investigats per delictes com prevaricació, suborn, malversació, frau contra l’administració, finançament il·legal o blanqueig de capitals i fixa la declaració de Muradàs per al dia 15 de juny. Segons recull la interlocutòria, Muradàs va aportar “informació privilegiada” al conseller delegat de la constructora Oproler, Josep Manel Bassols (també exalcalde d’Anglès), quan era subdirectora d’Estudis i Coordinació del Departament de Governació. Per això, considera que hi ha indicis que podria haver comès un delicte de tràfic d’influències. Quan es va destapar el cas, Muradàs va reconèixer haver enviat documents a Bassols sobre la situació econòmica de dos ajuntaments però va assegurar que era informació “pública” penjada a un web de la Generalitat.
La causa que instrueix el Jutjat central d’instrucció 5 amb seu a l’Audiència Nacional està oberta per delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de diners públics, frau contra l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat de documents mercantils i tràfic d’influències. Entre les 23 persones que el magistrat José de la Mata cita a declarar com a investigades entre l’11 i el 22 de juny hi ha la quarta tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs.

Segons recull la interlocutòria, quan Muradàs (que aleshores militava aUnió Democràtica de Catalunya) ocupava el càrrec de subdirectora d’Estudis i Coordinació del Departament de Governació de la Generalitat va mantenir diverses converses amb el conseller delegat de la constructora Oproler, Josep Manel Bassols.

A través d’aquestes comunicacions per correu electrònic, i a requeriment del constructor, li va facilitar “informació privilegiada” sobre la situació econòmica de diversos ajuntament governats per CDC. “Una informació a la que presumiblement accedeix en l’exercici del seu càrrec”, recull la interlocutòria que assenyala que Muradàs podria haver comès un delicte de tràfic d’influències.

Quan es va destapar que el nom de Muradàs apareixia al sumari del cas 3%, la tinenta d’alcalde va reconèixer que havia enviat informació sobre dos ajuntaments a Bassols però assegurava que eren documents “públics” penjats a un web de la Generalitat (Municat). Per això, afirmava que estava “tranquil·líssima” perquè no tenia res “a amagar”. A l’empresari, que també és exalcalde d’Anglès, el va conèixer, afegia, l’any 2011 perquè hi va coincidir durant la campanya electoral de les municipals.

La interlocutòria assenyala que li va donar “informació privilegiada” sobre dos ajuntaments: Llinars del Vallès i Tarragona. El magistrat recull un primer correu electrònic que el constructor va enviar a Muradàs el 30 d’abril del 2012 parlant sobre unes obres que licitava l’ajuntament de Llinars del Vallès.

El mail, transcrit a la interlocutòria, diu: “Bon dia, Isabel. El dijous et va bé? M’interessa saber si l’Ajuntament de Llinars del Vallès està tan bé com diuen els seus pressupostos, licita una obra. Dimecres a les 10h seré a l’Ajuntament de Girona pel poliesportiu Montfalgars, sembla que tenen a punt la licitació. Ens veiem”

En el cas de Tarragona, els indicis que estableix la interlocutòria és un arxiu digital Word que Muradàs va fer arribar a Bassols el 9 d’abril del 2012 i que s’anomenava ‘Tarragona 2010.doc’. La resolució judicial detalla que el document estava composat de quatre pàgines i tractava sota la situació economicofinancera de l’Ajuntament de Tarragona. “Desglossa l’estructura econòmica dels pressupostos, els ingressos corrents, les despeses corrents, l’estalvi pressupostari, la inversió, el deute i el romanent de tresoreria”, desgrana.

Per tot això, el magistrat ha fixat la declaració de l’actual quarta tinenta d’alcalde el 15 de juny al migdia. Després de deixar Unió, Muradàs va passar a militar a Demòcrates però el març de l’any passat es va donar de baixa de la formació. Aleshores va al·legar que ho feia per voluntat pròpia i no perquè hagués rebut pressions per part de la direcció del partit arran de la seva suposada implicació en el cas 3%. Manté l’acta de regidora tot i que la Comissió de Garanties de Demòcrates va recomanar que li exigissin que la deixés.

FER UN COMENTARI