Cinta Bellmunt – periodista evolutiva i arqueòloga “Tenim restes arqueològiques al nostre abast que no coneixem”

0
749
Imatge de Cinta Bellmunt a les portes de la Catedral de Tarragona. Fotografia de Bet Altarriba

Cinta Bellmunt és periodista i arqueòloga. És la responsable de comunicació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), una institució que es dedica a la recerca, docència i socialització de l’evolució humana des de Tarragona al món. Un institut que investiga situacions del passat per prospectar millores per a la societat dels nostres dies

Cinta Bellmunt, periodista i arqueòloga. Aquestes dues professions tenen punts en comú?

Sí, perquè el periodisme és comunicació. En l’arqueologia, estudies diferents moments històrics, per interpretar-ne també els fets i donar-los a conèixer. Abans, els erudits es quedaven les investigacions per al seu plaer personal, avui dia, no. També hi ha semblances amb el mètode de treball: com a periodista, t’arriba una dada i has d’investigar, contrastar. Els arqueòlegs tenen un fòssil i intenten saber-ne més i verificar-ho amb altres fòssils.

La comunicació de la ciència gaudeix de bona salut?

Ens ajuda a entendre que la ciència no és cosa de quatre investigadors que estan a un laboratori, sinó que aquesta tasca ens contribueix a tenir una vida millor i que sigui justa per a tothom. Ara hi ha més consciència dels beneficis que aporta la ciència. Els mitjans de comunicació no poden interpretar un article científic i la funció dels gabinets és necessària per donar visibilitat i interpretació.

Vas experimentar els primers passos de l’IPHES

Vaig veure la creació de l’IPHES. Des del Departament d’Història de la universitat, Eudald Carbonell va crear un grup de recerca amb estudiants. Es va voler apostar per la comunicació de la ciència, era una idea molt revolucionària en aquell temps: comunicar les investigacions. Jo com a corresponsal publicava sobre les seves excavacions.

Hi ha suport per part de les institucions?

Sí, l’Ajuntament de Tarragona ens ha donat molt suport. Ballesteros és molt fan de l’IPHES (riu). Ara hi ha el tema del Banc d’Espanya que es vol transformar en un edifici on tres instituts potents de la ciutat (IPHES, ICIQ i l’ICAC) i es tingui una plataforma de divulgació científica. Després, també ens ajuda la Generalitat a través de subvencions a projectes de recerca. La Diputació de Tarragona també ens subvenciona i fa possible que les exposicions que realitzem des de l’IPHES siguin itinerants per diverses localitats de la demarcació. Això garanteix que a pobles –que són petits i que no tenen massa recursos econòmics- puguin tenir aquest tipus d’exposicions. D’altra banda, hi ha molts ajuntaments com el de La Canonja que també s’impliquen amb nosaltres com és el cas de l’excavació de La Boella i que gràcies a la seva il·lusió es podrà fer un centre d’interpretació dedicat a les seves principals aportacions.

En quines tasques està l’IPHES en l’actualitat?

L’IPHES actua fins a nivell internacional. En l’actualitat, estem a Tunísia, al Marroc, a Iraq, Iran… Des de Tarragona al món, el nostre camp base és Tarragona. Les branques de l’IPHES són: recerca, docència i socialització. Des de l’IPHES estudiem el Paleolític –el nucli fort és des que apareixen els primers homínids, fa sobre 2,8 milions d’anys, aproximadament- fins l’actualitat. Som un institut que estudia la prehistòria per entendre el  moment actual i així trobar paral·lelismes de comportament. Intentem veure situacions del passat per no caure en els mateixos errors o prospectar millores per a la societat dels nostres dies: volem saber cap a on anem com a espècie i així contribuir a tenir un món millor.

L’IPHES té moltes línies de recerca: s’estudia la tecnologia –a partir de les primeres eines fins l’actualitat-, el perquè sorgeix el canibalisme –si responia a un ritual o a una necessitat biològica o ambiental-, companys que estudien els canvis climàtics a través de restes fòssils de pol·len que es troben a les excavacions, tot i que també gràcies a les restes fòssils d’animals per saber quina espècie hi vivia… Un altre grup es dedica a la prospectiva: en funció del que es troba del passat, com s’aplica al present i així encarem el futur. També hi ha altres companys que analitzen les dents, ja que gràcies a les marques de tall a les dents es pot saber que en determinats moments les han utilitzat com a tercera mà, què menjaven perquè cada aliment deixa unes traces característiques…

Som molt diferents amb els primitius?

Hi havia guerres fa un milió d’anys, també hi havia canibalisme, però també factors positius: s’han descobert fòssils de persones adultes que no tenien dentadura; per tant, s’arribava a envellir; si havien viscut tants anys és perquè tenien gent al seu entorn que procurava que el menjar fos assequible per a ells, algú els hi triturava el menjar: també hi havia l’actitud de cuidar a la gent més gran i les més delicades de salut. A més, a  l’IPHES hem fet estudis que es demostra que canvis climàtics n’hi ha hagut sempre.

Molt interessant.

D’altra banda, una investigació sobre la tecnologia ens va demostrar que els homínids que la dominaven menys, emigraven. És a dir, la gent menys formada o menys qualificada (tot i que ara, avui dia, no ho podem extrapolar perquè la gent més qualificada marxa a l’estranger per trobar feina), però també tenim immigrants que vénen de països poc desenvolupats a països més desenvolupats per tenir més oportunitats. Una altra característica seria l’art: l’art rupestre. Tenim coves on ha quedat impregnat l’art dels homínids, aquesta capacitat de captar el teu entorn i carregar-lo de simbolisme. A més, també tenien estructurada la seva zona de dormitori, la zona de les eines, el seu espai de rebuig on reciclaven. S’ha demostrat que hi havia eines reciclades per les marques i les vegades que s’havien utilitzat i s’havien arribat a modificar. El reciclatge ens ve de la prehistòria.

Quina ha estat l’excavació més significativa a la ciutat de Tarragona?

Més que res, una troballa. Al terme municipal de Tarragona es van trobar unes pintures rupestres a una cova, cap a la Part de Llevant. No estan obertes al públic.

Com és la convivència arqueològica a Tarragona?

S’ha evolucionat molt i en positiu. Ara hi ha més consciència del valor que tenen les restes arqueològiques, per part de la població i les institucions. Fa 25 anys, es trobaven coses i es volien amagar per evitar problemes de conservació, per frenar obres… Era una època de boom urbanístic, sobretot, va passar amb les restes romanes, com quan es van pujar les restes a dalt del terrat per construir un pàrquing, al complex del centre comercial. Si això passés avui dia, no es faria. La prova és que ara es fan altres iniciatives. Fa poc vaig assistir a una ruta a la Part Baixa  on es veien restes arqueològiques que com que encara no estan museïtzades, no  ho saps. Una ruta d’aquestes, fa anys enrere, era impensable. Tenim restes arqueològiques al nostre abast que no sabem.

 

FER UN COMENTARI