Carlos Enjuanes, coordinador PROSEC Lleida: “Cal desfer l’estigma dels col·lectius més desfavorits amb la pedagogia social i la difusió de la imatge real d’aquests, deixant de banda els prejudicis”

0
507
Carlos Enjuanes, coordinador de PROSEC Lleida - Foto Miquel de Santiago
Wifi_Penedès_728x90

Parlem amb Carlos Enjuanes, coordinador de la Promotora Social PROSEC Lleida, la qual va iniciar la seva activitat l’any 1976 sota el paraigua de l’Equip de Campaments. Aquesta entitat sense ànim de lucre i amb perfil de voluntariat, manté l’objectiu d’organitzar activitats, campaments i colònies dirigides a nens i joves sense recursos. Uns anys més tard, al 1989, la implicació i necessitats de la gent els va empènyer a constituir-se com una entitat més professionalitzada, independent de qualsevol institució política o administrativa i amb una clara vocació de servei a col·lectius en risc d’exclusió social, especialment als sectors més desfavorits.

Carlos, desenvolupeu la vostra tasca sota una sèrie de principis i valors molt definits

Des del primer moment, la nostra Associació es va fundar en base a diferents valors. La nostra màxima és el servei a les persones, especialment als col·lectius que no tenen cobertes algunes necessitats. Ens bolquem especialment amb qüestions socials, educatives, formatives i ocupacionals, i és que hem de ser un recurs per a les persones que no puguin accedir-hi. Sempre treballem des del compromís, la solidaritat i la professionalitat. Aquest últim no és tant obvi com sembla, perquè sovint a les entitats socials encara se’ns veu com si “féssim el que podem” amb el que tenim, però la realitat és que disposem d’un grup de professionals, titulats, formats i experimentats que desenvolupen una tasca formidable.

A nivell de serveis, què oferiu?

Si haguéssim de mencionar-los tots no acabaríem. Tenim diversos projectes focalitzats en diversos camps amb l’objectiu de tractar els diferents aspectes que conformen el recorregut de les persones amb algun tipus de dificultat. Per exemple, els serveis d’integració social, els projectes d’educació en el lleure, no formal, en centres oberts municipals, o la seva vessant més formal a infants, joves i famílies. També comptem amb beques escolars i projectes UEC (Unitats d’Escolarització Compartida). L’ocupacional seria una altra branca, la qual passa per l’orientació laboral, la formació i la inserció.

Actueu arreu del territori, però naixeu amb el focus posat en el jovent del Centre Històric de Lleida

Tant l’Equip de Campaments com PROSEC sorgeixen del Centre Històric de Lleida i, tot i que existeix un arrelament, no podem dir que hi hagi un focus exclusiu entre la infància i els joves d’aquesta zona de la ciutat. Perseguim la promoció del bé comú, fomentar i potenciar l’educació formal, no formal i informal de col·lectius amb necessitats educatives per millorar la seva integració social i cultural, tant a Lleida com arreu del territori.

Creus que la societat està prou conscienciada sobre els problemes i necessitats d’aquests col·lectius?

Absolutament no, i diria que és per dos factors. El primer és que encara no valoren la professionalització de les entitats socials, quan la realitat és que gestionem gran part de les qüestions socials que necessiten certa població. Si ara desapareguéssim hi hauria un buit important. En segon lloc, la pròpia societat acostuma a contagiar-nos certs prejudicis vers els col·lectius que atenem. Per exemple, si parlem de persones malaltes, l’empatia i comprensió és total, però quan es tracta de gent amb problemes d’integració o educatius, la societat no tendeix a entendre’ls, sinó a culpabilitzar-los sense tenir en compte que no hagin gaudit de les mateixes oportunitats.

Com podríem desfer l’estigma cap aquests col·lectius més desfavorits?

Cal posar-hi el focus en la pedagogia social i destacar la tasca de la premsa, la qual ha de difondre la imatge real de les nostres entitats i d’aquests col·lectius, no la percepció primera i, sobretot, deixant de banda els prejudicis.

Quina seria la principal urgència a corregir, la qual us facilitaria la feina?

Deixant de banda les subvencions i demés recursos, cal guanyar amb estabilitat, ja que és molt difícil emprendre projectes a mitja-llarga durada. Volem treballar amb iniciatives educatives que precisen períodes de més 2 anys, la durada límit que acostumem a tenir ara. La incertesa de no saber si un projecte perdurarà més d’un o dos anys ens angoixa, i per això cal apostar per aquesta regularitat.

Us trobeu recolzats per part de l’Administració, tant local com nacional?

Entenc que la rigidesa de les Administracions ens impedeix aprofitar la nostra tasca, tot i així, hi ha bona sintonia tant amb l’Ajuntament com amb la Generalitat.

Com podem col·laborar amb vosaltres?

No tenim un sistema de socis ni donacions, però quan rebem alguna aportació s’hi destinen directament a les despeses d’un projecte. La difusió és una part important, ens ajuda molt que la gent adopti una percepció real dels col·lectius i les accions que emprenem vers aquests. Hem establert un nou pla de voluntariat que no només contempla la típica col·laboració esporàdica, sinó que estableix la figura del voluntari/a especialista. Per exemple, si algú és bon fotògraf, fa bons “grafittis” o és monitor de lleure podem comptar amb ell/a per tasques concretes.

FER UN COMENTARI