Barcelona reclama al govern espanyol 2,3 MEUR pels serveis que presta als refugiats

Asens denuncia que els serveis socials estan "molt tensionats" perquè es fan càrrec de les persones que hauria d'atendre l'executiu central

0
356
La marxa per l'acollida de refugiats, al seu pas per la Via Laietana. Imatge del 18 de febrer de 2017.
L’Ajuntament de Barcelona reclama al govern espanyol que li pagui factures per valor de 2,3 MEUR pels serveis que des del consistori s’estan prestant als refugiats i que corresponen a l’Estat, que és qui rep els fons europeus. El tinent d’alcaldia Jaume Asens ha denunciat que els serveis socials estan “molt tensionats” perquè es fan càrrec de persones que hauria d’atendre l’executiu central. Mentre esperen que l’Estat els doni o no el permís d’asil poden passar entre dos i tres mesos, i mentrestant és l’Ajuntament qui els allotja perquè no es quedin al carrer, el que va suposar durant els 2016 uns 800.000 euros i gairebé el doble aquest any, segons la previsió municipal.
Al marge de denunciar que el 28 de setembre s’acaba el termini perquè l’Estat acolli 17.337 persones i n’ha acollit menys de 2.000, L’Ajuntament es queixa que tot i que el govern espanyol només ha formalitzat el refugi de 46 persones a Barcelona, han arribat gairebé 3.000 a la ciutat pels seus propis mitjans des de principis d’any que estan sent ateses pels serveis socials del consistori per les deficiències del sistema d’acollida de l’Estat.

El govern espanyol externalitza en la Creu Roja la gestió a Catalunya però sense suficients efectius, el que provoca que les sol·licituds d’asil es resolguin en dos o tres mesos. Una persona refugiada pot arribar a l’aeroport de Barcelona amb visat de turista i llavors demanar l’asil. Mentre no li resolen la petició, són els serveis socials del consistori el que actuen, el que provoca la seva saturació i també factures que arriben als 2,3 MEUR en els últims dos anys, ha explicat Asens.

I és que fins que una persona no rep l’acceptació en la seva sol·licitud d’asil no pot entrar en el programa social de l’Estat. A això se li ha de sumar el fet que les peticions acceptades són molt baixes en relació a les peticions, i és el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) del consistori qui omple tots aquests buits, amb la despesa que això suposa en pensions i en ajudes socials perquè aquestes persones no es quedin al carrer. Segons el consistori, es tracta d’un continu de gent que es va despenjant del sistema i que va arribant als serveis socials de l’Ajuntament, el SAIER o el CUESB.

El sistema, en canvi, és molt més eficient a Madrid, on l’Estat té pensions pròpies i tot el procés és molt més ràpid. L’Estat dedica els mateixos recursos en general ara que fa dos anys, quan les sol·licituds d’asil s’han multiplicat per quatre.

A més, cal tenir en compte que la presència de famílies amb menors d’edat ha anat en augment, i l’Ajuntament ha passat d’atendre 250 menors en tot el 2015 a gestionar-ne 603 només aquest any. La previsió d’atenció del 2018 se situa ja en les 4.200 persones.

Al marge d’aquesta ajuda inicial, l’Ajuntament té el programa Nausica, destinat a aquelles persones que sí que aconsegueixen entrar en el projecte d’ajuda social espanyol però que quan l’acaben segueixen sense ser autònoms.

FER UN COMENTARI