Arxivament provisional de la causa contra un suposat grup mafiós rus a la Costa Daurada

El jutge de Reus, que ha rebut un informe d'Hisenda descartant el delicte fiscal, pren la decisió a l'espera que s'analitzi l'elevat volum d'informació sobre blanqueig de capitals

0
388
Karting Comarruga 728×90

El titular del jutjat número 3 de Reus ha decidit arxivar provisionalment la causa contra vuit persones detingudes el juny de 2016 i investigades per pertànyer, suposadament, a un grup mafiós rus establert a la Costa Daurada que blanquejava capitals procedents d’activitats il·lícites. El jutge, que ha rebut un informe d’Hisenda en el qual descarta ara com ara l’existència d’un delicte fiscal, pren la decisió davant l’elevat volum d’informació recollit i que encara ha d’analitzar la policia judicial per concloure si se’ls podria imputar blanqueig de capitals. Considera que, d’acord amb el dret penal, un investigat no pot ser-ho de forma indefinida i que la situació actual de la causa aconsella l’arxivament. El 28 de juny de l’any passat, la Fiscalia Anticorrupció va dirigir l’operació de la Guàrdia Civil, batejada com a ‘Usura’, que va finalitzar amb els vuit detinguts –de nacionalitats russa, ucraïnesa i espanyola- després de dinou escorcolls en diversos municipis de la Costa Daurada i un bufet de l’Hospitalet de Llobregat. Es van embargar 191 immobles i més de 142 comptes corrents, que ara hauran de ser retornats. Segons Anticorrupció, la trama havia blanquejat 60 milions d’euros.
Més enllà de la decisió de l’arxivament, el jutge sosté que les investigacions han permès constatar l’existència d’una estructura organitzada dirigida des de Rússia per un dels detinguts, amb diverses persones amb responsabilitats intermèdies i d’altres, residents a l’Estat espanyol durant més o menys temps, en la inferior. Segons el relat judicial, gràcies a un complex entramat societari, haurien entrat diners en metàl·lic des d’Andorra per evadir inspeccions administratives, concedir préstecs amb aval hipotecari per part de de les seves empreses a persones d’avançada edat i amb terminis mot curts. Les investigacions van permetre detectar que existien diferències notables entre el negoci declarat per aquestes empreses en els seus comptes anuals i la seva activitat real. En alguns dels casos, s’apunten relacions personals entre el que es va assenyalar com a cap de la trama i dirigents del partit Rússia Unida. També resultava clau, la participació d’una entitat bancària russa, que el mateix Banc Central Rus hauria relacionat amb el blanqueig de capitals.

Aquests capitals, assenyalava Anticorrupció, procedien de les activitats il·lícites de dos grans organitzacions criminals russes, Tambovskaya i Taganskaya. Aquests grups estarien relacionats mètodes il·legals per adquirir empreses, com l’anomenat mètode ‘Raider’, estrangulant l’economia d’aquestes societats amb amenaces a clients i proveïdors, freqüentment utilitzats per les màfies euroasiàtiques als anys 90. D’acord amb el relat judicial, els beneficis de les organitzacions mafioses arribaven a l’Estat mitjançant l’enviament de diners en efectiu des d’Andorra, així com diferents transferències internacionals des de paradisos fiscals o crèdits simulats –o autopréstecs- concedits a societats mercantils del grup situades en territori espanyol, amb la intervenció de testaferros professionals coneguts a nivell mundial per la seva relació amb els grans aparells de blanqueig. Aquest capital il·lícit s’invertia en diferents negocis que l’organització va obrir a l’Estat, així com una àmplia gamma d’inversions immobiliàries. Concretament, per blanquejar-lo utilitzaven diverses empreses pantalla amb un objectiu social relacionat amb la concessió de préstecs hipotecaris per justificar operacions financeres i inversions immobiliàries, així com la compra de societats en concurs de creditors o l’adquisició d’immobles a través de subhastes judicials.

“Les entrades i escorcolls practitcats al seu moment van servir perquè s’intervingués un volum de documentació molt elevat que està essent analitzat per la policia judicial. El volum es tal, que no permet tenir un horitzó cert per a la finalització i el resultat de la consegüent anàlisi”, sosté la interlocutòria judicial. Amb l’arxivament provisional del cas, el jurge de Reus ordena també l’aixecament de totes les mesures cautelars reals i personals sobre els investigats i la seva propietat. Autoritza la devolució dels objectes intervinguts i deixa sense objectes tots els recursos prèviament interposats i pendents de resolució.

FER UN COMENTARI