Arriben els resultats per decidir el futur del projecte Castor

El govern espanyol va decidir encarregar els informes al MIT després que l'IGME hagués apuntat directament a les injeccions de gas com a causants de la crisi sísmica

0
436
Instal·lacions marines del Castor amb Vinaròs i la costa del Baix Maestrat al fons
Tres anys després que el govern espanyol anunciés l’encàrrec d’informes tècnics al Massachussetts Institute of Technolgy (MIT) per decidir el futur del fracassat projecte de magatzem de gas submarí Castor, els experts de la institució nord-americana i la Universitat de Harvard presentaran finalment els resultats dels estudis al govern espanyol aquest dimecres al matí. El Ministeri d’Indústria no en va tenir prou amb les conclusions l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) i l’Institut Geològic i Miner (IGME), que van assenyalar directament les injeccions de gas matalàs al subsòl com a causants de l’onada sísmica de més d’un miler de terratrèmols a la costa de l’Ebre i el Maestrat, i va decidir creuar a l’Atlàntic a la recerca de més explicacions. Uns informes que s’han anat retardant amb el temps –l’últim termini de lliurament anunciat va ser novembre del passat 2016- i que arriben un any i mig després que l’exconcessionària, Escal UGS, es desvinculés del projecte i fos indemnitzada amb 1.350 milions d’euros.
L’actual Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital serà l’escenari del cerimonial de lliurament dels estudis al seu titular, Álvaro Nadal, i la presentació pública de les seves conclusions als mitjans de comunicació. Amb aquests documents sobre la taula, el govern espanyol del PP haurà de decidir si el projecte podria continuar sent viable a partir de la seva reformulació tècnica -com va avançar fa un temps el president d’Enagás, Antoni Llardén, reduint els cabals d’injecció per evitar la sismicitat-, o bé, d’acord amb el que reclamen de forma majoritària entitats i la ciutadania, procedir al seu total desmantellament. Una operació que, segons va calcular Escal UGS, podria tenir un cost de més de 300 milions d’euros que se sumarien als més de 1.760 que ha costat, fins aquest moment el controvertit projecte Castor.

De moment, però, tres anys després que s’anunciés l’encàrrec dels estudis ningú encara ha pogut contradir o qüestionar de forma seriosa les conclusions dels informes que l’IGN i l’IGME van elaborar després de la crisi sísmica que va arribar a sacsejades de fins a 4,3 graus a l’escala de Richter. Els seus tècnics van certificar les seves tesis, fins i tot, davant del jutjat número 4 de Vinaròs que investiga els terratrèmols amb una vintena d’investigats, entre els quals, funcionaris, alts càrrecs ministerials i el consell d’administració d’Escal UGS. “L’origen de la sismicitat està temporalment relacionat amb les operacions d’injecció de gas matalàs”, certificava l’organisme estatal en el seu document, que també remarcava la coincidència amb l’increment de volum injectat arran de la prova efectuada els dies 5 i 6 de setembre de 2013.

L’IGME va anar encara més enllà quan va qüestionar les pràctiques de l’exconcessionària, Escal UGS –controlada pel grup ACS de Florentino Pérez-: no només va continuar injectant gas al subsòl després de tenir coneixement d’uns sismes fins llavors inexistents, sinó que, a més, havia incrementat sobtadament fins un 147% els cabals per poder dur a terme la prova i, així, aconseguir l’autorització del govern espanyol. Una acció que desafiava les bones pràctiques reconegudes per part de la indústria, que recomanen incrementar progressivament els cabals monitoritzant constantment els efectes sobre l’estructura. Segons assegurava, els petits terratrèmols dels primers dies van ser “induïts”, mentre que els de major magnitud de finals de setembre correspondrien al que es coneix amb sismicitat “disparada”: les injeccions haurien desencadenat l’alliberament d’energia de la falla de forma anticipada.

Imprevisió i mancances

L’informe, que desaconsellava aquestes activitats en àrees amb “intensa tectònica”, com l’àrea on s’emplaça el projecte Castor, va posar de manifest les mancances i deficiències dels treballs previs per part de l’empresa, que va rebutjar obertament la necessitat d’un estudi de risc sísmic previ. Més i tot, els experts de l’organisme estatal van arribar a identificar, a partir dels resultats de les proves que havia efectuat Escal UGS, l’existència d’una falla a la base mateix del magatzem desconeguda fins aquell moment. La van batejar com a “falla Castor” i hauria estat la responsable dels sismes, amb un potencial màxim d’arribar als 5,9 graus a l’escala de Richter. Aquestes explicacions no van agradar a l’exconcessionària que, malgrat no haver aportat en cap moment estudis seriosos que refutin els arguments de l’IGME, va intentar desacreditar l’informe.

Tots aquests arguments –expressats de forma força críptica davant un context de notables pressions polítiques que la fallida tècnica del Castor havia generat- no van ser suficients perquè el govern espanyol prengués, no només la decisió de marxar de l’Estat i d’Europa a l’hora de buscar experts en la matèria que els ajudessin a prendre una decisió definitiva, sinó també acceptar la renúncia a la concessió d’Escal UGS i autoritzar una operació financera amb càrrec dels consumidors de gas per pagar-li de forma gairebé immediata una indemnització de 1.350 milions d’euros. En aquell moment, el ministeri que encapçalava José Manuel Soria va adduir que disposava d’un marge de deu anys per determinar si actuava legalment contra l’empresa controlada per Florentino Pérez per possibles males praxis i negligència, que sorprenentment ja havien estat cobertes per la concessió aprovada pel govern del PSOE l’any 2008.

En aquests moments, i a l’espera dels estudis que permetin prendre una decisió definitiva, les instal·lacions del projecte Castor es troben inoperatives i hibernades, una mesura que el govern espanyol va encarregar a Enagás i que suposa un cost anual de manteniment de de 15,78 milions d’euros, només lleugerament inferior al que costa mantenir l’altre magatzem submarí a l’Estat espanyol el de Gaviota. Durant aquests tres anys, Escal UGS no només va rebre els 1.350 milions –n’havia percebut també 110 fins 2012- com a indemnització sinó que se li van reconèixer 300 milions més per la gestió del projecte i el seu manteniment fins haver-lo abandonat i cedit a Enagás el novembre de 2014, elevant el cost de la infraestructura a més de 1.760 milions d’euros. Un cost que els consumidors de gas de tot l’Estat espanyol hauran d’acabar retornant al llarg de 30 anys amb els càrrecs dels costos fixos del sistema que Enagás imputa a les seves factures –a raó d’uns 100 milions d’euros anuals- i que es pot veure duplicat amb la inclusió d’altres costos –com el gas matalàs injectat que Escal no va pagar o els estudis que es presenten aquest dimecres- així com el pagament d’interessos a les entitats financeres que van facilitar el préstec: Caixabank, Banc de Santander i Bankia.

FER UN COMENTARI