Anellen 400 polls de flamenc en un dels millors anys de reproducció de l’espècie al Delta

Centenars de voluntaris han marcat les aus per fer-ne un seguiment científic i gestionar les colònies

0
824

Centenars de voluntaris han participat durant la matinada d’aquest diumenge en l’anellament de 400 polls de flamenc nascuts a la Punta de la Banya, a Sant Carles de la Ràpita, al Delta de l’Ebre, l’únic punt de cria d’aquesta au al país. Enguany és la desena edició d’aquesta activitat i coincideix amb un dels millors anys de cria al Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb 2.700 parelles i uns 2.100 polls. Segons el director del Parc, Francesc Vidal, la bona climatologia d’aquesta temporada, sense grans temporals en l’època de cria, i la producció d’aliment a les aigües salades han ajudat en la reproducció i a la supervivència dels polls. Per potenciar-ho, el Parc fa una gestió “dels destorbs”,. Així, a més de l’accés restringit a la punta de la Banya, es controlen els depredadors -com els gavians o les guineus- per protegir els flamencs, una espècie amenaçada a Europa.
Aquest ha estat, segons Vidal, el segon any més bo pel que fa a la reproducció i supervivència dels polls. També ha estat un bon any a dues grans colònies de flamencs, Fuente de Piedra (Màlaga) i a La Camarga. La colònia de flamencs al Delta de l’Ebre, l’únic indret de Catalunya on crien, és estable i, tot i que registra fluctuacions, va creixent des que l’espècie es va instal·lar a la zona durant els anys 90.

Des d’aleshores, el Parc ha treballat per garantir la tranquil·litat que els flamencs necessiten per criar restringint l’accés a la Punta de la Banya o amb la vigilància des del Parc Natural. “Qualsevol destorb, els fa marxar de la colònia tots junts”, ha dit Vidal. Des del parc també es treballa per protegir els flamencs de l’amenaça de depredadors aeris i terrestres.

“Els gavians de potes grogues causen moltes molèsties continuades en nidificació i quan els polls neixen; i les guineus, algun any n’ha entrat alguna i fan que la colònia es perdi completament”, ha lamentat Vidal. Amb aquestes condicions, fins al 2016, aquesta au s’ha reproduït amb èxit en 21 ocasions i el nombre de parelles ha anat oscil·lat molt interanualment, entre les 250 i les més de 3.100.

El director del Parc ha explicat que amb l’anellament i mesures d’aquests polls es pot fer un seguiment dels animals i de la seva biologia o comportament, com ara saber on van a criar. Tot plegat, són eines que els ajuden a gestionar l’espècie i que porten fent amb la col·laboració de voluntaris des del 2004, tot i que no de manera continuada.

Els voluntaris, formats en una jornada dissabte, han començat l’activitat a les quatre del matí, quan s’han desplaçat fins a la colònia de cria per començar a encerclar els polls de flamenc i iniciar l’anellament. Distribuïts en diversos grups, els participants han pesat, mesurat el bec i anellat 400 polls de flamenc, per després alliberar-los. L’experiència, pels voluntaris, és única.

Jaume Vidal, d’Amposta, ha repetit l’experiència aquest diumenge després d’anys sense fer-ho. I és que considera l’experiència “fantàstica”, pel “paratge, en aquestes hores, amb aquesta llum, aquesta calma, i el tracte amb els animals, que és espectacular”, ha dit. Vidal ha explicat que l’activitat és emocionant des de la primera hora, quan els participants arriben a la zona amb canyes i miren d’encerclar els polls cap al corral i, un cop junts, anar-los traient perquè cada voluntari faci la tasca que se li ha encarregat i format en la jornada del dia anterior.

Els participants, unes 200 persones que treballen amb l’ajuda de tècnics, es distribueixen en grups i cada membre té una tasca a fer amb l’objectiu de mesurar el bec del poll amb un peu de rei, les potes, pesar-lo, anellar-lo i, finalment, alliberar-lo. Aquesta última feina és, potser, la més gratificant de totes. És el que considera Àngels Pradilla, de Barcelona, que es va apuntar com a voluntària després de veure imatges d’edicions anteriors i que considera que és “molt bonic” tornar a deixar els polls a la natura, en llibertat, i veure com primer estan espantats però després comencen a caminar.

“Pensava que seria més difícil, però tot està molt preparat i és molt gustós perquè són molt petitons”, ha explicat Pradilla, que s’ha decidit a apadrinar a un poll al qual ara seguirà per saber quin recorregut fa i esbrinar si va cap a l’Àfrica o Sardenya. Tot plegat, compensa la matinada: “no hem dormit gaire però ha valgut la pena”, ha conclòs.

FER UN COMENTARI